nadal

Aquest nadal, si fas una comanda superior a 30 €, et regalem un llibre.

La promoció serà vàlida fins el 7 de gener del 2018. Per una compra superior a 30 € et regalarem un llibre (valorat en més de 20 €). Per triar el llibre ens ho has de fer saber a la part dels comentaris en la comanda o bé escrivint un correu a administracio@editorialafers.com. La quantitat d'exemplars dedicats a la promoció serà de 20 exemplars de cada llibre, una vegada esgotats aquests no es podrà aplicar la promoció.

Els llibres a triar són els següents:

 

1 - JOSEP RENAU. HISTÒRIA D'UN FOTOMUNTADOR

AUTOR: ALBERT FORMENT

1997. Pròleg de J. F. Yvars, 388 pp.

Josep Renau (València, 1907-Berlín, 1982) és un dels més importants artistes valencians del segle XX i, sens dubte, el més polèmic per raons polítiques, ja que ell mateix sempre es definí com un «comunista que pintava» més que no com un «pintor comunista». Artista polifacètic, fou cartellista, dissenyador gràfic, teòric de l'art, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i, sobretot, un extraordinari fotomuntador d'abast internacional. Influït primerament per l'art déco, entronca amb l'estètica surrealista i l'avantguarda centreeuropea lligada al fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme gràfic rus. Director General de Belles Arts en el primer govern republicà durant la Guerra Civil, els seus cartells proporcionaren una de les més conegudes imatges gràfiques de l'època. El 1939 s'exilià a Mèxic, on treballà amb el prestigiós muralista David Alfaro Siqueiros i on esdevingué un dissenyador gràfic molt cotitzat, alhora que hi donà forma a la seua obra mestra, la sèrie de fotomuntatges The American Way of Live. El 1958 es trasllada al Berlín comunista, on s'instal·la definitivament. L'any 1976 torna, momentàniament, al País Valencià, on és rebut i considerat per personalitats com Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Sens dubte, la biografia confegida per Albert Forment és indispensable i ara com ara l'estudi més complet; per a entendre la trajectòria vital i artística de Renau, aquest valencià universal que ens va obsequiar amb la seua potència imaginativa.

Veure a la web

 

2 - FRANCESC LAYRET

AUTOR: JOAQUIM FERRER

1999. Pròleg de Josep M. Àlvarez, 224 pp.

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880-1920) fou un dels advocats que més intensament defensà els drets dels treballadors a la Catalunya de principi de segle. En una època de «reivindicacions polítiques i neguits socials, enyorances del passat nacional i influències de l’Europa moderna», segons digué Rovira i Virgili, un temps en què, a l’estat espanyol, el sistema polític de la Restauració havia esdevingut un llast insostenible per als nous aires de progrés que corrien per Europa, Layret es revela com una figura compromesa en els avanços socials i polítics que havien de canviar les velles estructures que oprimien els treballadors catalans. Ara bé, la seua lluita constant per una societat econòmicament i políticament justa, veritablement democràtica, és inseparable de la seua defensa de les reivindicacions nacionals de Catalunya. Per això, aviat s'adonà de la fal·làcia lerrouxista i participà en el moviment de la Solidaritat Catalana, conscient que l’autonomia de Catalunya no només era un dret històric reclamat per la voluntat popular sinó, també, un factor de regeneració per a l'anquilosada pell de brau espanyola. Amic íntim de Salvador Seguí i de Lluís Companys, fou, també com ells, assassinat per les forces reaccionàries espanyoles. La reedició, doncs, del Francesc Layret de Joaquim Ferrer —publicat per primera vegada el 1971— és més que la biografia d'un home destacat de la nostra història: és tot un recorregut per aquell període tan convuls que fou el principi del segle XX.

Veure a la web

 

 3 - MEMÒRIES INÚTILS

 AUTOR: FELIP CID

 

2000, 336 pp.

Felip Cid (Barcelona, 1930) és catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i és un pioner de l’Epistemologia històrica i de la Museologia mèdica. De fet, el 1979, va fundar, a Barcelona, el Museu d’Història de la Medicina; així mateix, és vicepresident de l’European Association of Museums of the History of Medical Sciences. De la seua extensa obra com a investigador, podem destacar: Història de la Medicina a Catalunya (1969), Breve historia de las Ciencias Médicas (1978), Compendio de Historia de la Radiología (1986), La contribució científica catalana a la Medicina i Cirurgia de guerra (1936-1939) (1996), etc. A més, és poeta, com ho corrobora els poemaris Els sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d’uns aparadors (1967). Aquesta condició féu que es relacionés estretament amb el món cultural català de les dècades 50 i 60, en què va conèixer personalitats destacades de la literatura catalana com ara Salvador Espriu, Carles Riba, Josep Maria López-Picó, etc. Per tant, les seues memòries —inútils, segons ell, però ben útils per a entendre tota una època— són tot un testimoniatge d’un dels períodes culturals més intensos del segle XX català, el que es va viure sota la dictadura franquista. D’altra banda, la personalitat inconformista de Felip Cid fa que no tinga pèls a la llengua a l’hora de parlar de certs personatges i situacions; de vegades, fins i tot, arriba a ser cruelment sarcàstic. Cid, doncs, davant les misèries i l’estultícia del nostre país, no dubta a repartir a tort i a dret les seues àcides i lúcides paraules, les d’unes clarividents memòries que ens ajuden a entendre el nostre passat més immediat.

Veure a la web

 

4 - EL PAÍS VALENCIÀ MODERN. SOCIETAT, POLÍTICA I CULTURA A L'ÈPOCA DELS ÀUSTRIA

AUTOR: SEBASTIÀ GARCÍA MARTÍNEZ

 

2006. Pròleg de Manuel Ardit, 336 pp.

Els fonaments del País Valencià modern (1968), Bandolers, corsaris i moriscos (1972 i 1980), Francesc Garcia i la Sego­na Germania a la Marina Alta (1986 i 1993) i El Patriarca Ribera i l’extirpació de l’erasmisme valencià (1975) conformen una mostra de les millors aportaci­ons de Sebastià Garcia Martínez a la his­toriografia valenciana. La contundent demostració sobre la recuperació econòmica, política i cultural del País Valencià que es va produir durant el regnat­ de Carles II i que va desmuntar la inter­pretació històrica tradicional de l’època­ de la decadència, l’anàlisi del conflicte social, els problemes polítics i l’estructura administrativa i defensiva del terri­tori, l’estudi més complet sobre la Sego­na Germania que revoltà la Marina Alta contra l’opressió senyorial, i l’assaig sobre l’erasmisme valencià a l’època del Patriarca Ribera demostren la capacitat d’anàlisi i l’erudició del seu autor. Alguns dels treballs reunits en aquest volum no només han resistit molt bé el pas del temps, sinó que a més encara són de consulta imprescindible per a qui vulga endinsar-se en la història del País Valencià dels Àustria, uns treballs carac­teritzats fonamentalment pel rigor, tant en l’aportació documental com en la in­terpretació teòrica dels fets.

Veure a la web

 

5 – ELS MORTS CLANDESTINS. LES FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA (1936-1939)

AUTORA : QUERALT SOLÉ i BARJAU

 ELS MORTS CLANDESTINS

2008. Pròleg de Joan Villarroya i Font, 610 pp.

Aquest llibre omple una de les incògnites desconegudes de la Guerra Civil: l'estudi rigorós i concloent de les fosses comunes existents a Catalunya. L'autora explica de manera detallada quan, com i on neixen les fosses comunes d'arreu de la geografia catalana, alhora que documenta com milers de persones, majoritàriament soldats, fins avui han restat com a subjectes clandestins de la història, sense que mai no hagin tingut un lloc on poder ser honorats ni mai hagin gaudit d'una sepultura digna. Així mateix, l'obra aporta llum a un fet poc conegut, com és el trasllat, entre els anys 1959 i 1964, de les despulles de milers de soldats, combatents a l'exèrcit franquista i també al republicà, al Valle de los Caídos, a Cuelgamuros (Madrid), l'indret on el general Franco construí una tomba faraònica per al més gran honor seu i la major glòria seva i del seu règim.

Veure a la web

 

6 – CREIXEMENT ECONÒMIC I CONFLICTE SOCIAL. LA FOIA DE LLOMBAI ENTRE ELS SEGLES XIII i XIX

AUTOR: MANUEL ARDIT

 CREIXEMENT ECONÒMIC

2004, 650 pp.

Creixement econòmic i conflicte social és una història de la foia de Llombai que abraça el segment cronològic comprès des de la formació d’aquest espai feudal al segle XIII fins a la seua dissolució al XIX. Com bé diu el títol, és una descripció i una reflexió sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de la transició del feudalisme al capitalisme. L’obra planteja les condicions d’una senyoria fonamentalment morisca al seu moment inicial i la seua lògica econòmica i social, així com també les contradiccions a què hagué d’enfrontar-se després de l’expulsió de la minoria islàmica. L’obra sosté que la senyoria morisca era un sistema d’explotació i extracció d’excedent robust i relativament eficient, malgrat les contradiccions inherents a tota formació social, però que el sistema inaugurat després del 1609 no ho fou tant. Els senyors del marquesat de Llombai, els ducs de Gandia, no van poder imposar als repobladors cristians l’estatus anterior i van haver d’atorgar als seus nous vassalls condicions més avantatjoses. Això va promoure un poderós creixement econòmic que tan sols els va beneficiar parcialment. La burgesia agrària emergent d’aquest procés va adquirir aviat una aguda consciència antisenyorial i va plantejar innombrables dificultats a l’empresa senyorial, des d’enfrontaments violents i conflictes legals fins a la lenta erosió de la renda feudal promoguda per l’oposició al pagament de les contribucions senyorials. Així va progressar la lenta agonia del règim senyorial, que va acabar amb la seua desaparició al segle XIX.

Veure a la web

Ves a la web!