Himnes i paraules. Misèries de la Transició valenciana

2010. Pròleg d'Adolf Beltran, 164 pp.

Com tants altres problemes identitaris de què es parla en aquest llibre, una bona part de les «dificultats valencianes», que un Joan Fuster optimista resumia en dos articles de fa vora quaranta anys, no han tingut solucions ràpides ni eficaces i fins i tot algunes s'han exacerbat o han comportat conseqüències que ningú no podia imaginar llavors. Els textos aplegats en aquest volum són inseparables d'aquell període que va començar cap al 1974, quan els franquistes van adonar-se que els calia acomodar-se a una nova situació, inevitable, en la qual podien conservar tota la capacitat de maniobra si la maniobra la dirigien ells. Com que un dels factors més nous i inesperats que havia aparegut en l'escenari de l'antifranquisme al País Valencià era el nacionalisme, és per ací que començaren l'estratègia d'atac, seguint una tàctica ja emprada amb èxit en situacions anteriors, ja que l'anticatalanisme, en totes les seues formes, ha estat una fórmula màgica emprada amb èxit en circumstàncies semblants. Els textos recollits, tot i que tenen el to propi d'una polèmica, són el resultat d'una investigació i aporten dades i documents que no eren gens coneguts en aquells moments i que avui encara mantenen tota la seua força.