Urbs mínima

1995. Pròleg de Romà de la Calle, 96 pp.

Urbs mínima (realitzada entre 2003 i 2008) és una sèrie centrada en indrets on s'hi donen els elements mínims necessaris perquè el concepte d'espai urbà puga manifestar-se i ser identificat sense dificultat. És un ordenament de l'espai tridimensional i vital mitjançant el prisma bidimensional de la fotografia. Imatges de la geometria urbana que recreen els espais, hermètics i buits, per on distretament vagaregem, llocs sense singularitat topogràfica aparent, sense rellevància intrínseca reconeguda, observats des de la tradició de la fotografia arquitectònica, amb el control tècnic de la perspectiva que li és característica. Però, si en les velles albúmines hi havia la singularitat de la catedral o el monument, els indrets ací mostrats es fan singulars en la mida que posseeixen el concepte abstracte d'espai urbà, en la mesura en què reclamen l'atenció del fotògraf perquè responen, en la seua individualitat, a eixa idea generalitzadora. Són racons anònims trets de les més variades ciutats (París, Milà, Estocolm, Londres, Berlín, Munic...), perfectament localitzables amb precisió de GPS, i, gràcies a la tecnologia digital, perfectament datables en el temps. Són espais i moments fàcilment acotables pel seu caràcter individualitzat i per la seua forma singular, però en el fons, configuradors d'una sola unitat temporal i espacial, d'aquella unitat que genera en nosaltres la mateixa idea de ciutat.