Joan Fuster editorial Afers

Col·lecció: Literatures

Antoni Martí Monterde ens ofereix un assaig sobre Joan Fuster, l’intel·lectual català més decisiu del nostre temps i un dels escriptors europeus més fascinadors del segle XX. La bibliografia sobre Joan Fuster és prou densa i extensa, però de vegades massa inconcreta o generalista, o centrada en la seua dimensió política, com a renovador del catalanisme des del País Valencià, impulsor de la idea de Països Catalans. Sense bandejar aquestes evidències, en aquest llibre es fa una aproximació a l’assaig humanista de Fuster, des de la seua reflexió sobre l’originalitat de l’escriptor i la sociologia de la cultura fins a la meditació sobre la cultura catalana en el marc de la identitat cultural europea. La paraula «assaig» —l’assaig perfecte, segons Fuster— esdevé l’eix central d’un llibre que recull dues dècades de recerca i pensament sobre Joan Fuster.

  • Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d'història cultural (Joan Fuster) MÉS INFORMACIÓ

Col·lecció: Recerca i pensament

Epíleg de Manuel Ardit

Aquest clàssic d'història cultural continua sent, quaranta anys després de la seua primera edició, una mirada suggeridora a la societat i al món intel·lectual del País Valencià modern. Lluny de l'encarcarament acadèmic i buscant la complicitat d'un lector no especialitzat, aquests textos, escrits amb rigor però sense renegar de la llibertat d'expressió de l'assagista, plantejaven problemes, arriscaven conjectures i, al capdavall, avançaven hipòtesis que, en bona manera, obrien el camí a la recerca historiogràfica. Temes com els humanistes del segle XVI, l'imaginari dels agermanats o l'oratòria sagrada del Barroc són en les reflexions de Joan Fuster molt més que amenitats erudites: esdevenen aspectes d'un passat que ha conformat la societat valenciana actual. Com deia ell mateix, aquells humanistes, revolucionaris i oradors, «els portem a l'esquena. Els ignorem, i pesen sobre els nostres reflexos socials, sobre la nostra conducta individual i tot... Per tant, no serà superflu de conèixer-los». Aquest llibre és una invitació, doncs, a endinsar-se en una època decisiva de la història europea que, en el cas del País Valencià, té unes ressonàncies particulars que no s'esgoten en el limitat concepte de «Decadència».

  • Nosaltres, els valencians, 50 anys després (1962-2012) (Vicent S. Olmos, coord.) «Afers 71/72» MÉS INFORMACIÓ

Revista Afers

Vicent S. Olmos i TamaritNosaltres, els valencians, 50 anys després (1962-2012) / Antoni Furió: Història i ideologia. Nosaltres, els valencians i el debat sobre la industrialització al País Valencià / Ferran Archilés: Els problemes. Historiografies de l’època contemporània a Nosaltres, els valenciansGustau Muñoz: Joan Fuster i la industrialització valenciana: opinions, miratges i equívocs / Manuel Ardit: Joan Fuster i la història moderna del País Valencià / Pau Viciano: Entre el llinatge i el regne. La història medieval en Nosaltres, els valencians / Vicent Flor: Nosaltres, els «antivalencians». Les primeres reaccions antifusterianes i els precedents directes de l’anticatalanisme «blaver» (1962-1974) / Maria Josep Badenas i Francesc Pérez i MoragónNosaltres, els valencians i la censura franquista / Antoni Rico i GarciaNosaltres, els valencians i la seua recepción en l’ideari dels partits polítics / Vicent Salvador: Joan Fuster, l’assagista i el divulgador / Isidre CrespoNosaltres, els valencians vist per Joan Fuster / Miscel·làniaRicard Camil Torres Fabra: La repressió franquista al País Valencià. Un estat de la qüestió per al primer franquisme / Josep Lluís Martín i Berbois: La utopia d’organitzar la Lliga Catalana durant els primers anys del franquisme (1939-1948) / Josep Puigsech i Farràs: Una comparativa republicanosoviètiva. La premsa governamental davant la imatge del consolat de l’URSS a Barcelona durant la Guerra Civil / Elisabet Goula Sardà: «Algú que no va oblidar». Elements per a una lectura política de les Elegies to the Spanish Republic de Robert Motherwell / Josep Monserrat Molas:  Joaquim Xirau i la Unió Socialista de Catalunya / Sílvia Amor López: La correspondència a Catalunya (segles XVI-XIX). Una aproximació a l’estat de la qüestió / Joaquim Martí Mestre: El català de mitjan segle XVII a través del testament i de l’inventari de béns del sotssagristà Pere Joan Tomàs / Vicent Baydal i Vicent J. Escartí: El record personal i familiar. La memòria (1604-1627) de Pere Escrivà i Sabata / Bartomeu Vallori Márquez i Miguel Ángel Cau OntiverosPollentia, 1593-1923. La recerca d’una ciutat de les fonts clàssiques a Mallorca / PostscriptumPere Maria Orts i Bosch: Margarida o Isabel. Dos noms per a una mateixa filla il·legítima de l’emperador Carles d’Àustria / RecensionsAndreu Navarra OrdoñoAntonio Calzado AldariaXavier Díez,  Antonio Cortijo OcañaVicent Josep Escartí

  • Joan Fuster i el pensament nacional. Entre el problema i el programa (Antoni Rico Garcia) MÉS INFORMACIÓ

Col·lecció: Recerca i pensament

Joan Fuster i Ortells ha estat un dels intel·lectuals valencians més importants de la història. Fuster no ens va dir «què pensar» sinó «en què pensar». En què havien de pensar els valencians? En la llengua, el país, els països, la modernització d’una societat endarrerida i la construcció d’un subjecte nacional propi. Aquest corpus teòric és el que anomenem «fusterianisme». Com tot pensament intel·lectual, ací el context històric és fonamental. Tota influència i recepció no és un element estanc sinó dinàmic. L’impacte de qualsevol intel·lectual se circumscriu a un moment històric. Aquest llibre analitza la influència del pensament nacional de Joan Fuster en les diferents cultures polítiques dels Països Catalans entre 1962 i 1992. Ho fa a partir d’un concepte molt concret: «cultura política». Superant els marges en què la ciència política situa el terme, la concepció històrica d’aquest serveix a l’autor per a resseguir cronològicament l’impacte de conceptes com «Països Catalans», «catalanitat», «valencianitat» o «regionalisme», entre d’altres. La influència fusteriana va ser molt més transversal del que de vegades es pensa. Davant concepcions com «la història de les idees», Antoni Rico planteja l’anàlisi de «les idees en la història» partint de la premissa que recepció no vol dir assumpció. Fuster impactà en tothom, en una societat que necessitava noves idees, nous plantejaments. L’antifranquisme el sacralitzà i el règim el criminalitzà. La Transició i l’autonomia van fer la resta.

Col·lecció: Els llibres del Contemporani

Pròxima reedició

Fuster fou un gran conversador: ràpid, precís, irònic, sovint demolidor. La seua tertúlia dels dilluns amb els amics o les que mantenia fins a la matinada amb la gent que anava a visitar-lo a Sueca, són famoses. En Fuster, fins i tot en el més doctoral dels seus treballs històrics, hi ha sempre una rara simbiosi entre parla i prosa, com una naturalitat col·loquial de l’escriptura. La recíproca era igualment certa. Si la seua escriptura manté sempre alguna cosa de la proximitat dialogant, persuasiva, de la paraula pronunciada, el Fuster oral conserva també molta de la destresa i l’enginy incisiu de l’escriptor professional. Això, qui no ho va conèixer, s’ho va perdre. Com diu el vell adagi “verba volant, scripta manent”; la paraula viva és intrínsecament evanescent. Només perdura fixada en text, i amb un text no es pot conversar. El Fuster oral, el gran esgrimista immediat del diví i de l’humà ha desaparegut, però en aquestes entrevistes perviu, d’alguna manera, un eco del que fou. Els qui no l’hagen conegut, se sorprendran de la precisió, la matisada exactitud —sovint amb citacions, exemples i dades— i la claredat de les respostes.

Revista Afers

Vicent S. Olmos i Tamarit: Pensar Fuster, avui / Francesc Pérez Moragón: Alguns moments de la vida de Joan Fuster / Faust Ripoll Domènech: El món cultural valencianista a la València dels primers anys de la postguerra / Enric Pujol: Joan Fuster, símbol de la represa nacionalitzadora dels anys cinquanta / Josep Maria Buades i Juan: La cultura a Mallorca a la fi del franquisme (1962-1975) / Antoni Furió: Notes sobre la correspondència de Joan Fuster / Ferran Archilés: Una posterioritat de paper. Una dècada d'estudis i d'edicions fusterianes (1992-2002) / Xavier Ferré i Trill: Lectures de Nosaltres, els valencians (1962-1977) / Ferran Garcia-Oliver: Una estranya parella. Fuster i la universitat / Pau Viciano: La nació de Fuster. Revisions i persistències / Vicent Pitarch: Joan Fuster, d'esquena als polítics / Vicent Raga: L'originalitat de Joan Fuster / Xavier Sierra Labrado: Suggeriments per a una exegesi rigorosa dels aforismes fusterians / Miscel·lània: Just Casas: Els mecanismes de mediació, conciliació, arbitratge i consens social de la Generalitat de Catalunya (1931-1936) / Lluís Duran: Arrelament i expansió de l'Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1914-1923) / Giovanni C. Cattini: Una lectura franquista de Prat de la Riba / Josep Fernández Trabal: El conflicte remença a la Catalunya del segle XV (1388-1486) / Postscriptum: Núria Sales: Templers, croats i excomunicats. Notes desordenades de lectura entorn d'Oliver de Termes, "mestre de ginys"; a la conquesta de Mallorca / Recensions: Josep Juan Vidal, Manuel Ardit, Vicent L. Salavert Fabiani, Anna Aguado, Núria Sales, Thomas F. Glick, Antoni Quintana / Ressenyes culturals: Carme Molinero

  • Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana (Ferran Archilés Cardona) MÉS INFORMACIÓ

Col·lecció: Recerca i pensament

Una singularitat amarga és un llibre que no deixarà indiferent ningú. Reflexiona sobre la contribució de Joan Fuster a l’estudi de la identitat valenciana, tot analitzant vora quaranta anys de producció escrita. Fa una minuciosa recerca del relat identitari que l’assagista suecà —basant-se en el recurs al passat i amb la llengua com a factor central— construí sobre la identitat valenciana, especialment la interpretació que féu de la trajectòria històrica contemporània. Des de la perspectiva d’una renovada història intel·lectual i cultural, i centrant-se en Nosaltres, els valencians, proposa una nova lectura de l’obra de Joan Fuster, així com també de la identitat valenciana contemporània. El llibre té com a marc interpretatiu el molt renovat camp d’estudis internacional sobre la nació i el nacionalisme desplegats a les darreres dècades i, a diferència de la majoria dels treballs realitzats fins ara, interpreta el pensament fusterià tenint en compte aquest rerefons. Així mateix, dóna algunes claus per a repensar, des d’una visió crítica, la vigència de la seua figura en la segona dècada del segle XX.

Col·lecció: Els llibres del Contemporani

La primera vegada que veié Fuster fou en una tertúlia que tenia lloc a l’Hogar Juvenil del sindicat d’estudiants, que era al carrer de la Pau. Fuster, que seia a la banda oposada a l’entrada, mantenia desplegat Le Figaro Littéraire i anava fent comentaris enginyosos i divertits sobre el contingut del suplement. Feia poc temps que Iborra havia escrit per a Claustro una ressenya del poemari Ales o mans. Fuster, altíssim, magre —magre d’esquelet fort—, amb ulleres de miop, el nas prominent i corbat sobre un bigoti fi, els cabells pentinats cap enrere, untats de brillantina, s’apropà al cap d’una estona... Quin públic hi havia, abans de la irrupció de Fuster, per al llibre culte escrit en vernacle al País Valencià? Quina difusió havia obtingut entre els valencians la consciència de la catalanitat? Fuster, com a escriptor en català al País Valencià, fou d’una eficàcia sorprenent. Creà un públic per als seus llibres, i per al llibre català en general, a partir del no-res. Ni tan sols pogué partir de la base dels quatre gats del valencianisme de la postguerra, perquè aquests quatre gats foren, precisament, d’una ineficàcia exasperant.