FESTES

Aquestes festes, si fas una comanda superior a 30 €, et regalem un llibre.

La promoció serà vàlida fins el 7 de gener del 2020. Per una compra superior a 30 € et regalarem un llibre valorat en més de 20 €. Per triar el llibre ens ho has de fer saber a la part dels comentaris en la comanda o bé escrivint un correu a administracio@editorialafers.com. La quantitat d'exemplars dedicats a la promoció serà de 20 exemplars de cada llibre, una vegada esgotats aquests no es podrà aplicar la promoció.

Els llibres a triar són els següents:

1 - FERRAN SOLDEVILA I ELS FONAMENTS DE LA HISTORIOGRAFIA CATALANA MODERNA

AUTOR: ENRIC PUJOL

SOLDEVILA

1995. Pròleg d'Antoni Simon i Tarrés, 370 pp.

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és un dels principals historiadors catalans contemporanis i una de les figures intel·lectuals més importants de la Catalunya del segle XX. La seua Història de Catalunya és considerada encara com la síntesi més reeixida de la nostra història realitzada per una sola persona. No ens ha de sobtar, per tant, que Joan Fuster afirmés que era «la millor visió de conjunt del passat català que s'hagi escrit». Malgrat que és conegut bàsicament per la seva faceta d’historiador, la seua producció abraçà camps molt diversos: poesia, periodisme, teatre, novel·la... Ell mateix afirmà que totes aquestes activitats contribuïen a definir-lo i que mutilaria la seua personalitat qui en volgués suprimir alguna. Per això, a Ferran Soldevila. Els fonaments de la historiografia catalana contemporània Enric Pujol ha tingut molt en compte el caràcter polimòrfic del conjunt de l'obra soldeviliana, encara que el principal centre d’atenció haja estat l'anàlisi del paper destacat que la seua obra històrica tingué en la configuració de la historiografia catalana contemporània. L'autor no ha pretès escriure una biografia convencional del personatge, sinó més aviat fer-ne un «retrat intel·lectual» que aprofundís en la gènesi de la seua obra. Així mateix, ha procurat mostrar la relació entre la seua producció escrita i el moment històric que li tocà viure, ja que fou un intel·lectual compromès amb el seu temps, com ho demostra ben bé la seua trajectòria vital.

Veure a la web

 

2 - JOSEP RENAU. HISTÒRIA D'UN FOTOMUNTADOR

AUTOR: ALBERT FORMENT

RENAU

1997. Pròleg de J. F. Yvars, 388 pp.

Josep Renau (València, 1907-Berlín, 1982) és un dels més importants artistes valencians del segle XX i, sens dubte, el més polèmic per raons polítiques, ja que ell mateix sempre es definí com un «comunista que pintava» més que no com un «pintor comunista». Artista polifacètic, fou cartellista, dissenyador gràfic, teòric de l'art, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i, sobretot, un extraordinari fotomuntador d'abast internacional. Influït primerament per l'art déco, entronca amb l'estètica surrealista i l'avantguarda centreeuropea lligada al fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme gràfic rus. Director General de Belles Arts en el primer govern republicà durant la Guerra Civil, els seus cartells proporcionaren una de les més conegudes imatges gràfiques de l'època. El 1939 s'exilià a Mèxic, on treballà amb el prestigiós muralista David Alfaro Siqueiros i on esdevingué un dissenyador gràfic molt cotitzat, alhora que hi donà forma a la seua obra mestra, la sèrie de fotomuntatges The American Way of Live. El 1958 es trasllada al Berlín comunista, on s'instal·la definitivament. L'any 1976 torna, momentàniament, al País Valencià, on és rebut i considerat per personalitats com Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Sens dubte, la biografia confegida per Albert Forment és indispensable i ara com ara l'estudi més complet; per a entendre la trajectòria vital i artística de Renau, aquest valencià universal que ens va obsequiar amb la seua potència imaginativa.

Veure a la web

 

 

3 – ALEXANDRE CIRICI PELLICER. UNA BIOGRAFIA INTEL·LECTUAL

 AUTOR: NARCÍS SELLES RIGAT

 CIRICI

2007, 396 pp.

 

Premi ACCA 2007 de l'Associació Catalana de Crítics d'Art

 

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona 1914-1983) és un dels noms més rellevants de l'artigrafia catalana de la segona meitat del segle XX. Va formar part del grup d'escriptors que iniciaren la renovació de la crítica, l'assaig i la historiografia artística a l'Estat espanyol durant la dictadura franquista. Fou dels primers tractadistes a atendre l'art més actual i a incorporar nous mètodes i models d'anàlisi. Durant la postguerra va militar en la resistència antifranquista i, anys més tard, va participar en la constitució de l'Assemblea de Catalunya i del PSC. En les primeres eleccions democràtiques va ser elegit senador, un càrrec que renovà en les dues següents legislatures. També va formar part de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. La seva aportació intel·lectual és indestriable del seu compromís cívic i cultural i d'una marcada voluntat d'intervenció pública. Professionalment treballà de dissenyador i publicitari, i alhora exercí la docència en diversos centres barcelonins. Va ser el primer director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la seva secció de crítica d'art a la revista Serra d'Or es va convertir en una de les més influents del país i, alhora, de les més receptives als canvis i transformacions experimentats per l'art i la societat contemporanis. Va participar en nombrosos congressos d'estudis artístics arreu del món, llibres seus es van publicar a Nova York, París, Milà o Ginebra, i l'any 1978 va ser elegit president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art.

Veure a la web

 

4 – ELS MORTS CLANDESTINS. LES FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA (1936-1939)

AUTORA : QUERALT SOLÉ i BARJAU

 SOLE

2008. Pròleg de Joan Villarroya i Font, 610 pp.

Aquest llibre omple una de les incògnites desconegudes de la Guerra Civil: l'estudi rigorós i concloent de les fosses comunes existents a Catalunya. L'autora explica de manera detallada quan, com i on neixen les fosses comunes d'arreu de la geografia catalana, alhora que documenta com milers de persones, majoritàriament soldats, fins avui han restat com a subjectes clandestins de la història, sense que mai no hagin tingut un lloc on poder ser honorats ni mai hagin gaudit d'una sepultura digna. Així mateix, l'obra aporta llum a un fet poc conegut, com és el trasllat, entre els anys 1959 i 1964, de les despulles de milers de soldats, combatents a l'exèrcit franquista i també al republicà, al Valle de los Caídos, a Cuelgamuros (Madrid), l'indret on el general Franco construí una tomba faraònica per al més gran honor seu i la major glòria seva i del seu règim.

Veure a la web

 

5 – UNA SINGULARITAT AMARGA. JOAN FUSTER I EL RELAT DE LA IDENTITAT VALENCIANA

AUTOR: FERRAN ARCHILÉS CARDONA

 ARCHILES

2012, 432 pp.

 

Una singularitat amarga és un llibre que no deixarà indiferent ningú. Reflexiona sobre la contribució de Joan Fuster a l’estudi de la identitat valenciana, tot analitzant vora quaranta anys de producció escrita. Fa una minuciosa recerca del relat identitari que l’assagista suecà —basant-se en el recurs al passat i amb la llengua com a factor central— construí sobre la identitat valenciana, especialment la interpretació que féu de la trajectòria històrica contemporània. Des de la perspectiva d’una renovada història intel·lectual i cultural, i centrant-se en Nosaltres, els valencians, proposa una nova lectura de l’obra de Joan Fuster, així com també de la identitat valenciana contemporània. El llibre té com a marc interpretatiu el molt renovat camp d’estudis internacional sobre la nació i el nacionalisme desplegats a les darreres dècades i, a diferència de la majoria dels treballs realitzats fins ara, interpreta el pensament fusterià tenint en compte aquest rerefons. Així mateix, dóna algunes claus per a repensar, des d’una visió crítica, la vigència de la seua figura en la segona dècada del segle XX.

Veure a la web

 

6 – MESTRE VICENT HO DIU PER ESPANTAR. EL MÉS ENLLÀ MEDIEVAL

AUTOR: ALBERT TOLDRÀ I VILARDELL

 TOLDRÀ

 

2010. Pròleg de Francisco M. Gimeno Blay, 376 pp.

«Mestre Vicent ho diu per spantar» és la frase que sant Vicent Ferrer atribueix a un suposat oïdor escèptic, quan predica sobre els càstigs eterns. I expressa molt bé el caràcter apocalíptic i terrorista dels seus sermons: tant el dia de la ira divina com l’infern són «màquines de fer por», emprades a dojo. No sols per sant Vicent: tota la literatura, la teologia i la iconografia medievals són amarades d’aquest ús pedagògic. Aquest llibre és un innovador estudi històric i antropològic sobre la construcció de l’imaginari del món sobrenatural medieval, més enllà de la mort: el cel, els diversos compartiments del complex infernal i els seus habitants —àngels i sants, ànimes del purgatori i dels llimbs, dimonis i condemnats. Tot plegat forma un sistema —espais, dinàmiques i agents— en interacció contínua amb el món dels vius. El pensament medieval, en una característica inversió neoplatònica, atorga a aquesta construcció ideològica la categoria de realitat, mentre que el món autèntic és menyspreat i concebut com un miratge irrellevant i efímer.

Veure a la web

Ves a la web!