Els conflictes identitaris

1997, 184 pp.

Successor de l’enfrontament planetari entre l’Est i l’Oest, el nou desordre mundial s’imposa amb una abundància de conflictes que es desenvolupen en nom de la nació, de l’ètnia o de la religió. Entre totes aquestes qüestions, s’hi pot destriar una mena de conflictes particularment violents perquè tenen una particular estructura intel·lectual i emocional: els conflictes identitaris. Segons François Thual, aquests conflictes són, a hores d’ara, una font de desorganització massiva de les relacions internacionals. Tots els conflictes en què s’enfronten nacions, ètnies o grups religiosos no són, tanmateix, conflictes identitaris. Hi ha conflicte identitari només quan un grup es persuadeix amb raó o sense que es troba amenaçat de desaparició, bé físicament bé políticament. Thual, a “Els conflictes identitaris”, assaja de mostrar la universalitat d’aquests conflictes, present sota formes diferents, a la totalitat del planeta: des del seu ressorgiment als països excomunistes (als Balcans, a l’Àsia Central, als països bàltics, etc.) fins a la seua presència constant en altres indrets com ara als països sota l’ègida de l’Islam, a l’Àsia oriental, a l’Amèrica Llatina, a Europa i a Àfrica. En l’última part del llibre, Thual sintetitza les problemàtiques de l’identitari i la seua possible evolució. L’espectre d’una retribalització del planeta, amb el risc de “tornada a l’estat salvatge” de la societat internacional, és la conclusió que no cal descartar d’aquest retorn de l’identitari d’avui dia.