Profeta de la raó. Sobre Joan Fuster

Joan Fuster fou un escriptor d’ampli espectre, un estudiós de la història social de la cultura, un referent cívic i polític àmpliament reconegut, un assagista i un pensador. Però també tenia alguna cosa profètica. Volia desvetllar consciències i transformar la realitat. Sovint se l’ha considerat una mena de «pare de la pàtria», perquè va inspirar una renovació radical de l’autopercepció nacional i cultural dels valencians i també dels catalans i balears. Ara bé, Fuster era, de cap a cap, un il·lustrat, un fill de l’humanisme europeu, un racionalista que confiava en la paraula, l’argumentació i la lògica, que indagava en els fets i plantejava els problemes, que aprofundia en la història i els mecanismes socials, en la infraestructura i en les superestructures. No apel·lava a mites, a essències místiques, a efusions o a emocions fàcils. Joan Fuster, profeta? Sí, potser una mica. Però un profeta de la raó.

Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la IVEI i a PUV. És codirector de la revista L’Espill i director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’Editorial Afers. És autor, entre altres, de Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022). Així mateix, ha coordinat (amb Vicent Olmos) el volum País Valencià, present i futur (Afers, 2021). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».