Tirant, l'heroi fràgil

El Tirant lo Blanc és un llibre singular, que ens permet molts interrogants. No l’entenem del tot. En gran part se’ns escapa. Pel que fa al gènere o factura literària seria clarament una «novel·la cavalleresca», com el va classificar l’estudiós Martí de Riquer, en oposició al «llibre de cavalleries». La novel·la cavalleresca representa una innovació important, una evolució en el sentit d’un cert realisme, de versemblança, respecte de la vella narrativa artúrica. L’objectiu de l’heroi, que finalment assolirà, és impedir la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs: impedir-ne la conquesta i no reconquerir-la, contradient així la realitat històrica, ja que el soldà Mehmed II l’havia realment conquerida el maig del 1453, uns set anys abans que Martorell comencés a escriure la novel·la i uns onze abans que morís. Tirant lo Blanc és un llibre de clara vocació europea i mediterrània. Els seus escenaris abasten Anglaterra, en menor grau Bretanya i França, després les illes de Sicília i Rodes, l’imperi de Constantinoble, les mars i les costes del llevant mediterrani, el regne de Tremissèn i la Barbaria nord-africana. El cavaller Joan Martorell fa discórrer l’acció del Tirant en escenaris sempre allunyats de la seva pàtria. València només hi apareix en una digressió sorprenent i extemporània; a primera vista poc justificada, o gens, per la irrupció d’un frare mercedari arribat al regne de Tremissèn a redimir captius valencians en poder de moros, atret per la fama del cavaller Tirant. Només perquè el personatge és natural «d’una ciutat qui és nomenada València».