L'afrontera. De la dominació a l'art de transgredir

2011, 224 pp.

L'art de transgredir és el caminar irracional de l'individu davant d'una negativa, d'una diferència, d'un no res. És simplement l'(a)frontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l'opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l'agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d'Europa... És la proposta d'un experiment o, encara més, la plasmació d'un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d'àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d'un espai d'(a)frontera, d'un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s'afronten i s'assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d'aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.