Ultralocalisme. D'allò local a l'universal

De la afrontera a l’ultralocal: l’ultralocalisme és un pas natural, en oposició frontal al cosmopolitisme de boutique i als usos banals, mistificats, del nou concepte de «globalització». Del localisme ultrancer, no cal ni parlar-ne. És una posició que avui ningú no defensa. La clausura mental en un espai limitat, arcàdic, resultaria avui un exercici falsificat i insostenible, si no és com a ficció literària. Què és llavors l’ultralocalisme? O més aviat, què vol ser? La reconstrucció teòrica d’un present, d’un espai «universal», però aprofitant unes «virtuts» massa sovint menystingudes. Un «universalisme» sense ocultacions, sense bandejaments deformadors, sense imposicions geopolítiques interessades, sense jerarquies «massa locals» que han estat acríticament acceptades com a non plus ultra de la modernitat «cosmopolita». Barcelona, mite d’una capital, ha quedat perduda en els seus anhels de «grandesa» cultural, que renega per raons de màrqueting social d’una herència intricada i espessa, però activa i impel·lent. Lluny queda actualment, però, en la imaginació constructora de les elits barcelonines, la idea d’un tot cultural constituït des dels indrets més prolífics del territori. Potser Barcelona està destinada a esdevenir un simple centre de distribució de mercaderies, un pur enclavament logístic. Aquesta, si més no, és la idea que es desprèn del discurs dels polítics. La cultura i moltes altres coses no hi trobaran, en aquests enclavaments de recepció-expedició, cap oportunitat singular. Mirmanda proposa així d’experimentar a partir de territoris i realitats diverses. Realitats i territoris absurdament arraconats per la rutina dels mass media i la pretensió dels programadors culturals. Curiosament, en aquest món que es pretén «globalitzat», les divisions polítiques suposadament «caduques» constitueixen un obstacle vigent i perillós. Ultralocalisme. D’allò local a l’universal és una nova proposta del Grup Mirmanda. Es tracta d’un assaig col·lectiu que, des d’angles diversos, exposa la idea de l’ultralocalisme tal i com anys enrere afirmava un tal Dalí o un tal Deulofeu, entre altres: «Cal partir d’allò local per accedir a la universalitat». A contra corrent de les tendències més modernes, la postpostmodernitat del producte que aquí oferim rau en l’arrelament originari i ideològic de les universalitats. Els autors d’aquest volum formen part, d’una o altra manera, d’un espai mediterrani català i analitzen aspectes, temes i personatges dels quals se’n pot fer una lectura tant local com universal. Els mites i els mèdies ultralocals aporten elements nous sobre la idea de l’ultralocalisme més transgressor. L’estudi de certs personatges són l’exemple més evident d’un ultralocalisme universal. La perifèria s’erigeix en un dels centres neuràlgics de creació i activisme. Els autors són Enric Pujol, Eric Forcada, Antoni Vives, Carla González Collantes, Xavier Serra, Paül Limorti, Jacques Rancière i Andreu Balent.