L'home que seu al passadís

Per a Duras, la literatura ha d’abordar tot allò que és prohibit, que incomoda, tot el que és insuportable i escandalós, com ho és l’escriptor amb la seva vida.

L’home que seu al passadís és segurament la seva obra més incompresa i també la més radical. Brevíssima, sensual i el·líptica, mostra els desequilibris del desig més malmenat, així com els intents de donar-hi una sortida, que mai no arriba a ser tal.

Un home seu dins la fosca d’un passadís i una dona està estirada al bater del sol, a unes poques passes d’ell, davant per davant, abandonats en un paisatge asiàtic.

Aquest llibre mira d’estimbar-s’hi.

Marguerite Duras (Gia Định, 1914-París, 1996) és una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX. Amb cinquanta-sis llibres —entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre—, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu, escassament coneguda, Duras manté el seu estatus d’autora de culte, si bé al mateix temps, sobretot a França, continua sent una veritable icona popular. [Valentín Roma]