Cristofano i la pesta

2013, 136 pp.

«Cristofano i la pesta» és el primer assaig breu que Carlo M. Cipolla, basant-se en documents de l’època, va dedicar a explicar com la societat premoderna feia front a les emergències de la salut pública. El 1630, Itàlia fou colpejada per una epidèmia de pesta. Encomanada per les tropes alemanyes, la malaltia es va propagar gradualment de nord a sud de la península i va arribar a Prato a l’octubre del mateix any. La història de la petita comunitat pratesa permet a Cipolla mostrar amb tota claredat els efectes catastròfics de l’epidèmia, així com també les dificultats amb què es trobaven els metges, els cirurgians, les autoritats sanitàries i, en definitiva, tots els qui havien de fer front a la malaltia, ja que estaven mancats no només dels coneixements adequats o de les cures plausibles, sinó també dels mitjans adients i, pitjor encara, de la col·laboració ciutadana. En aquest escenari, Cristofano, un honest i treballador servidor de la sanitat pública, que lluita amb astúcia i diligència contra la rebel·lia dels pratesos i contra l’enemic invisible que segava vides sense descans, esdevé una paràbola que es podria aplicar a molts casos actuals.