Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals

1998, 306 pp.

Els articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann són una mostra de l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle XX. Mitjançant la lectura dels treballs es poden copsar quins han estat els moments de ruptura i com ha evolucionat el pensament historiogràfic contemporani respecte als conceptes de “veritat”, “espai”, “temps” i “intencionalitat” de la historiografia clàssica. Com diuen els editors, hi ha dos períodes en què els canvis han estat realment significatius: als anys trenta, quan triomfa la història social sobre l’historicisme, sobretot a França i a la Gran Bretanya, i, als anys setanta i vuitanta, durant els quals es produeix arreu una diversificació de plantejaments conceptuals i metodològics. Cal tenir present, però, que aquests dos moments d’innovació de les concepcions teòriques i de les praxis historiogràfiques han estat plurals dins cada tradició i sensibilitat. Les divergències han conduït a un bon nombre de polèmiques, com reflecteixen els textos editats. La historiografia del segle XX, però, no es pot reduir només a aquests dos estats de mudança. La força dels debats entre marxistes i no marxistes, entre els defensors dels processos de modernització enfront dels estudiosos de la vida quotidiana o bé les discussions sobre els mètodes més adequats d’observació dels fenòmens socials, demostren, tanmateix, que som lluny d’acabar aquell vell “combat per la història” que anunciava Lucien Febvre.