Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d'història cultural (2a ed.)

Aquest clàssic d’història cultural continua sent, quaranta anys després de la seua primera edició, una mirada suggeridora a la societat i al món intel·lectual del País Valencià modern. Lluny de l’encarcarament acadèmic i buscant la complicitat d’un lector no especialitzat, aquests textos, escrits amb rigor però sense renegar de la llibertat d’expressió de l’assagista, plantejaven problemes, arriscaven conjectures i, al capdavall, avançaven hipòtesis que, en bona manera, obrien el camí a la recerca historiogràfica. Temes com els humanistes del segle XVI, l’imaginari dels agermanats o l’oratòria sagrada del Barroc són en les reflexions de Joan Fuster molt més que amenitats erudites: esdevenen aspectes d’un passat que ha conformat la societat valenciana actual. Com deia ell mateix, aquells humanistes, revolucionaris i oradors, “els portem a l’esquena. Els ignorem, i pesen sobre els nostres reflexos socials, sobre la nostra conducta individual i tot… Per tant, no serà superflu de conèixer-los”. Aquest llibre és una invitació, doncs, a endinsar-se en una època decisiva de la història europea que, en el cas del País Valencià, té unes ressonàncies particulars que no s’esgoten en el limitat concepte de “Decadència”.

Joan Fuster (1922-1992), escriptor i historiador de la cultura, és autor de l’influent assaig històric "Nosaltres, els valencians" (1962) i d’estudis sobre la literatura i la societat del segle XV, centrats en personatges com sant Vicent Ferrer o Ausiàs Marc. Entre els seus estudis sobre el món cultural valencià a l’època medieval i moderna, cal destacar "Poetes, moriscos i capellans" (1962), "La decadència al País Valencià" (1976) i l’edició de "Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI)" (2002). És autor, així mateix, de la "Història de la literatura catalana contemporània" (1971).