Cultura i ideologia. La dreta de Figueres (1858-1936)

A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l’objecte d’estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Liceo  Figuerense partint de la música com a senyal d’identitat. Anys més tard (1884), el catolicisme constituí el seu Cercle, escorat cap al camp integrista i amb vocació de vertebrar les classes mitjanes lluny del republicanisme laïcista. Ja a final de segle (1891), sectors burgesos amb mentalitat moderna funden el Casino Sport Figuerenc. Primer sota la bandera del ciclisme i més tard el futbol, vehiculen els principis del capitalisme a través de la difusió i pràctica de l’esport. L’inici del segle XX veurà l’evolució del paper de la religió catòlica i les estratègies d’incidència en l’espai públic, desapareix el Cercle de Catòlics i es funda immediatament la Lliga d’Acció Social (1907), una entitat amb una filosofia més socialcristiana, tot i que molt conservadora i amb poca capacitat de penetració a la ciutat. De fet, no serà fins al 1921, arran de la creació del Patronat de la Catequística, que el món catòlic trobarà un referent d’èxit.

Albert Testart Guri (Figueres, 1968) és llicenciat en Filosofia i Lletres (1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992) per la UAB i diplomat en Estudis Avançats en Història (2010) per la UdG. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la configuració i consolidació del règim franquista, la teoria i el pensament polític contemporanis i, especialment, els espais de sociabilitat i l’associacionisme. Ha publicat El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme (2010) i ha participat en diversos llibres col·lectius sobre entitats i institucions de Figueres com la Cambra Agrícola de l’Empordà (2016), la Societat Coral Erato (2019) i l’Institut Ramon Muntaner (2021). Ha publicat articles als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (del qual n’ha estat secretari) i a la Revista de Girona. Ha estat professor associat a l’Àrea de Ciència Política de la UdG.