Cafè, billar i sala. L'associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975)

L’associacionisme cultural i recreatiu de Sant Joan Despí es va vertebrar al voltant de dos espais d’oci, dos cafès: Cal Just i Cal Gil, que es remunten als anys cinquanta i seixanta del segle XIX i que foren el ferment de les dues realitats polítiques i socials antagòniques de la Restauració al municipi. El Centre Regionalista o Cal Just representava durant la Restauració el catalanisme conservador de la Lliga, mentre que el Foment o Cal Gil era proper al Partit Radical. Ambdós corrents socials i recreatius es complementaran i competiran alhora, tot intentant, sense aconseguir-ho, hegemonitzar el panorama cultural santjoanenc. Des del 1931, però, el Centre es denominà Centre Català Mutualista i fou la seu de l’Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que el Foment lliscà cap a les posicions més conservadores de la Lliga. Un cop acabada la Guerra Civil, la vinculació del Centre Regionalista amb el catalanisme significà la mort de l’entitat. El Centre va ser clausurat i el Foment va esdevenir el gran referent associatiu del municipi. El 1941 va canviar el nom Foment i Sindicat Agrícola per l’actual Foment Cultural i Artístic, seguint la directiva que ordenava separar les institucions recreatives de les econòmiques. El Foment es va convertir en el centre organitzador de la vida cultural santjoanenca durant els anys difícils del franquisme.

Alejandro Ros Mateos (1975) ha estat veí de Sant Joan Despí tota la vida, va estudiar a l’Ateneu Instructiu i a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol. És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, i ha fet recerca sobretot arqueològica i d’història local. En arqueologia es va especialitzar en el període ibèric tardà i la romanització de la Cessetània. L’any 2000 presentà la memòria de llicenciatura sobre el poblament ibèric tardà i la romanització del Penedès, una ampliació de la qual va aconseguir el XXXI Premi Sant Ramon de Penyafort (categoria Penedès). També va obtenir el segon premi de la primera convocatòria de recerca sobre arqueologia ibèrica, de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia Ibèrica, per «Ideologia i ritual: aportació a l’estudi sobre la religiositat de la Cessetània» (2003). Pel que fa a la recerca local, va ser un dels integrants del Centre d’Estudis Santjoanencs, va participar en la realització de l’exposició «Sant Joan Mil anys» i ha publicat diversos articles sobre el segle XIX i el moviment associatiu santjoanenc. Ha format part de la recerca col·lectiva sobre exili i deportació impulsada des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Des del 2004 és professor d’institut i treballa en l’Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí.