48 bodegons per a una quarantena

Explicava Fuster que la poesia, a més d’ambigua i subjectiva, és circumstancial. Res més oportú per aquestes natures mortes —si acceptem que la fotografia també ho és, d’ambigua i de subjectiva—, perquè enllà de la subjectivitat de l’autor i de la càrrega d’ambigüitat que hom puga trobar-hi, aquestes imatges són, de manera inevitable i substancial, producte de les circumstàncies. Publicades com una mena de diari de quarantena en les diferents xarxes socials mentre va durar el confinament més estricte a causa de la Covid-19, han estat un mitjà de relació amb familiars, amistats i d’altres persones, Podríem dir, doncs, d’aquestes natures mortes, que han estat una mena de «feedback», una espècie de nexe que unia l’autor, tot i la separació imposada pel confinament, a cada un d’aquells que cada dia les esperava, les comentava o les compartia.