L'Estació del Nord. Confessions d'un assagista que se'n va

L’Estació del Nord és un recull d’assaigs breus d’un escriptor valencià que va marxar a Catalunya, com molts altres joves universitaris valencians, fa més de vint-i-cinc anys, però que mai no ha deixat de pensar en el País Valencià: escrits sobre Joan Fuster i Josep Pla, Feliu Formosa, Claudio Magris, Josep Palàcios. La idea de Països Catalans, la violència política al País Valencià, literatura i ciutat, els valencians de la diàspora i una conversa amb Isabel Robles sobre els seus propis llibres ocupen aquestes pàgines: meditacions i lectures de tren en tren, de l’Estació del Nord a l’Estació de França, entre les dues capitals del nostre país. «No. L’Estació del Nord de València no és el centre de l’Univers. Encara ho és menys l’Estació de Perpinyà, per més que Salvador Dalí hi fes una mítica exclamació que s’ha transformat en una llegenda més del mesellisme 'kitsch' convertit en negoci. Però és el centre de gravitació universal de la meva biografia. Totes les coses importants de la meva vida hi han tingut alguna cosa a veure, amb aquell edifici modernista de Demetri Ribes, amb aquella volta fosca i el feix de llum que entrava pel fons de les andanes i les convertia en un miratge del sol».

Antoni Martí Monterde (Torís, la Ribera Alta, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Investigador principal del grup d’investigació Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i director de la «Col·lecció Figura» a EdicionsUB. Com a assagista ha publicat els llibres J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007, 2021), Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015), Joan Fuster. La paraula assaig (2019), París, Madrid, Nova-York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), L’home impacient (Diaris 1996-1998) (2019), Nosaltres, els europeus (2022), Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (2020) i Joseph Texte. Una història trista de la literatura comparada (2023). Ha editat Joan Fuster. Figura d’assaig (2021) i Hem d’acostar-nos més a València de Josep Pla (2021). Els seus darrers llibres són El falso cosmopolitismo. 1927: Guillermo de Torre, Jorge Luis Borges y los meridianos literarios del nacionalismo español (2024), Capitals culturals. Entre pedres i literatura (2024) i Una autobiografía de la modernidad. Walter Benjamin, Marcel Proust y Ramón Gómez de la Serna (2024).