Heretgies, revoltes i sermons (Fuster, J.) Epíleg M.Ardit

Després d’un dies sense penjar cap contingut per poder fer front al dia de Sant Jordi, continem oferint continguts de l’editorial Afers com hem vingut fent els dies que dura el confinament. Avui, la introducció del llibre de Joan Fuster «Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d'història cultural» i l’epíleg de Manuel Ardit que acompanyava l’edició.

«Heretgies, revoltes i sermons» és un clàssic d'història cultural, quaranta anys després de la seua primera edició. Es tracta d’una mirada suggeridora a la societat i al món intel·lectual del País Valencià modern. Lluny de l'encarcarament acadèmic i buscant la complicitat d'un lector no especialitzat, aquests textos, escrits amb rigor però sense renegar de la llibertat d'expressió de l'assagista, plantejaven problemes, arriscaven conjectures i, al capdavall, avançaven hipòtesis que, en bona manera, obrien el camí a la recerca historiogràfica. Temes com els humanistes del segle XVI, l'imaginari dels agermanats o l'oratòria sagrada del Barroc són en les reflexions de Joan Fuster molt més que amenitats erudites: esdevenen aspectes d'un passat que ha conformat la societat valenciana actual. Com deia ell mateix, aquells humanistes, revolucionaris i oradors, «els portem a l'esquena. Els ignorem, i pesen sobre els nostres reflexos socials, sobre la nostra conducta individual i tot... Per tant, no serà superflu de conèixer-los». Aquest llibre és una invitació, doncs, a endinsar-se en una època decisiva de la història europea que, en el cas del País Valencià, té unes ressonàncies particulars que no s'esgoten en el limitat concepte de «Decadència».

Manuel Ardit (1941-2013), fou professor de la Universitat de València i membre de la secció històrico-arqueològica de l’Instutit d’Estudis Catalans. Va ser director de la revista «Afers» i director de la col·lecció «Recerca i pensament», de l’editorial Afer