L'au de Minerva (Un dietari de 1994-1995)

Tot tenia, com és natural, un aire cautelós i clandestí. Per part valenciana dirigien aquelles «convivències» l’hiperdinàmic Enric Tàrrega i l’exuberant Vicent Ventura. I més discretament, «com el cabdill que amb peu alat», també Joan Fuster.
Mantinc viu de fa dies el record del perfum dels tarongers en flor: als afores de Vila-real, o per Gandia, o a Dénia.
Aquest matí, tan tancat per la boira, semblava que hagués de nevar. Els estornells s’abaten ara sobre una olivera ara sobre l’altra.
La feina de l’assagista —com la de l’historiador, i la de l’intel·lectual, en sentit ampli— consisteix a traçar —a establir— connexions. Relacionar, harmonitzar: comprendre.
Em truca en Josep Palau Fabre, a qui he fet arribar un plec lacrat convidant-lo a la paella a casa amb Knut Ahnlund, el secretari del comitè Nobel de l’Acadèmia Sueca.
Passegem per la tarda daurada, entre pàmpols rovellats. Nit molt fosca, en noviluni (lluna zero). Ronda la guineu pels volts del galliner: fa un xiscle curt, i els gossos udolen.
Tot i que s’ha engegat un fred com de neu, alguns rosers continuen fent flor. «Vull anar fins al fons de la meva tristesa», m’ha colpit sentir-li dir.
Hi ha massa por a expressar-se en llibertat, massa por a mostrar-se als altres a pit descobert, massa por a la confrontació d’idees. Una excessiva contaminació racional dels sentiments.
Em pregunto, amb George Steiner, si no ens trobem en una cultura que seria, en el sentit exacte de la paraula, un postfaci, un epíleg.

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) es va iniciar amb el manifest "La generació literària dels 70", amb G.-J. Graells, on ja es remarcava la continuïtat de la literatura catalana en temps difícils. Integrant del col·lectiu d’escriptors gramscians Trencavel, va participar en l’assemblea clandestina de reconstitució del PEN català i va ser vocal per elecció de la primera junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Professor universitari de literatura dels segles XIX i XX, va ser el primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat més d’un miler d’articles a la premsa (durant més de trenta anys a La Vanguardia) i unes quantes dotzenes de llibres, entre els quals la novel·la "Oferiu flors als rebels que fracassaren" (premi Prudenci Bertrana i Crítica Serra d’Or), el llibre de viatges "Pel bell nord glaçat" (premi Sant Joan), la reflexió de filosofia política Repensar Catalunya (premi Josep Vallverdú d’assaig) i, entre d’altres, "Gaudí, una cosmogonia", "L’art, el signe i el sentit" i "L’Empordà, el melic del món". De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine. Com a assagista, reconeix com a mestres Pla, d’Ors i Fuster. Els seus últims llibres publicats (2021) són "Estels que encara fan llum. Un àlbum de retrats" i "La cultura que ens salva i altres escrits".