La fràgil memòria

Escrita amb un pacient treball sobre la parla popular de la Ribera del Xúquer —per a donar a la ficció els trets adients de versemblança— i ambientada en la primera meitat del segle XX, La fràgil memòria s’estructura en els monòlegs de dues dones, Llíber i Regina Barona, de distint pensar i de distinta extracció social. Que ens parlen d’uns temps difícils, amb els tristos i cruels successos de la Guerra Civil i de la llarga postguerra de la dictadura franquista, que se’ns han volgut ocultar o emmascarar subreptíciament al llarg dels anys. Dos testimonis amb què volen deixar constància, i a voltes també denunciar clarament, vessants o aspectes del que viuen o del que, per dissort, els ha pertocat viure. Dos espills que reflecteixen concomitàncies i divergències sobre el mateix context històric; que de tant en tant s’acaren en els seus relats per les tendències polítiques de les narradores. Les quals assumeixen o estan impregnades de la ideologia republicana o transgressora, en el cas de Llíber, la mare que espera el seu fill, i la dretana o conservadora, en el  cas de Regina Barona. Tanmateix, en allò que expressen totes dues afloren sentiments de rectitud, de responsabilitat, de sentit solidari de la vida.

Josep Lozano

Nasqué a Alginet el 1948 i el 1972 s’autopublicà Poemes Home-Terra. És llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (1976) i doctor en Filologia per la de València (2008), amb una transcripció i estudi del Dietari de Pere Joan Porcar (segles XVI i XVII). El 1979 guanyà el Premi Andròmina amb Crim de Germania; el 1982 li editaren el llibre de narracions Històries marginals i el 1986 Laodamia i altres contes. El 1985 va aconseguir el Premi Tirant lo Blanc amb El cavallet de Cartó i el 1990 el Prudenci Bertrana amb Ofidi i el Ciutat d’Alzira amb Ribera. El 2003 publicà El mut de la Campana, i el 2014 i el 2018 els llibres de poemes L’Albufera. Palus Naccarum i Xúquer. Ha traduït obra narrativa de Stendhal, Gautier, Gide, Green, Merimée i Flaubert.