Cristofano i la pesta (fragment)

Després d’un dies sense penjar cap contingut pel fet d’haver-nos sumat a la campanya #ApagadaCultural / #CulturaEnVaga, per les desafortunades declaracions del ministre espanyol del ram que es va atrevir a dir que «aquesta no és una crisi de la cultura», continem oferinc continguts de l’editorial Afers com hem vingut fent els dies que dura el confinament. Avui, deixem el capítol «El transcurs de la mortalitat», del petit llibre «Cristofano i la pesta», de l’historiador Carlo M. Cipolla. El vam publicar el 213 i, ara mateix, podríem dir que és de plena actualitat.

«Cristofano i la pesta» és el primer assaig breu que Carlo M. Cipolla, basant-se en documents de l’època, va dedicar a explicar com la societat premoderna feia front a les emergències de la salut pública. El 1630, Itàlia fou colpejada per una epidèmia de pesta. Encomanada per les tropes alemanyes, la malaltia es va propagar gradualment de nord a sud de la península i va arribar a Prato a l’octubre del mateix any. La història de la petita comunitat pratesa permet a Cipolla mostrar amb tota claredat els efectes catastròfics de l’epidèmia, així com també les dificultats amb què es trobaven els metges, els cirurgians, les autoritats sanitàries i, en definitiva, tots els qui havien de fer front a la malaltia, ja que estaven mancats no només dels coneixements adequats o de les cures plausibles, sinó també dels mitjans adients i, pitjor encara, de la col·laboració ciutadana. En aquest escenari, Cristofano, un honest i treballador servidor de la sanitat pública, que lluita amb astúcia i diligència contra la rebel·lia dels pratesos i contra l’enemic invisible que segava vides sense descans, esdevé una paràbola que es podria aplicar a molts casos actuals.

Carlo Maria Cipolla (1922-2000), Historiador especiaitzat en la història de l'economia. Nascut a Pavia, va estudiar a la Sorbona ia la London School of Economics. Va començar a treballar a la Universitat de Catània, a Sicília, passant després per les universitats de Venècia, Torí, Florència, Pavia i Pisa. El 1959 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley on va romandre fins al seu retir en 1991.Va ser un autor prolífic, creatiu i amb diversitat d'interessos. La seua autoritat va ser sempre reconeguda en la història econòmica, especialment en la història de la població i de la distribució de la riquesa, però va treballar també en la història de la tecnologia, l'alfabetització i els sistemes sanitaris.

https://editorialafers.cat/botiga/ca/recerca-i-pensament/363-cristofano-i-la-pesta.html