No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Felip Martí-Jufresa va néixer a Barcelona l’any 1974, però fa gairebé vint anys que viu a París. És filòsof de formació (va estudiar a la UB i a Paris-VIII) i segurament també de professió (és professor titular a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse –ISDAT), però això no el fa un professional de la filosofia. Ha deixat d’escriure articles i rarament participa en col·loquis del gremi. Escriu bàsicament en aquesta llengua no hegemònica perquè no entén quin valor podria tenir deixar-se endur pels múltiples i variats càlculs segons els quals seria raonable i sensat deixar de fer-ho. En aquest assumpte, no veu diferència significativa entre filosofia i poesia. Més que filosofia, el que cerca de fer (sigui com sigui) i rebre (vingui d’on vingui) és teoria. De llibres no n’ha fet massa perquè és lent i no és grafòman, però n’ha fet prou (Música desconcertada, Lleonard Muntaner, Palma:2009; La possibilité d’une musique moderne, col. «Nous, les sans-philosophie», L’Harmattan, París:2012) com per arribar a la conclusió que no li faria cap mal eixamplar una mica més el camp dels seus mitjans d’escriptura. Per això, ara s’ha llançat de cap a l’exploració de formes audiovisuals de composició teòrica que el portin fora del llibre i del text escrit en general. A veure on va a parar...
Felip Martí-Jufresa va néixer a Barcelona l’any 1974, però fa gairebé vint anys que viu a París. És filòsof de formació (va estudiar a la UB i a Paris-VIII) i segurament també de professió (és professor titular a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse –ISDAT), però això no el fa un professional de la filosofia. Ha deixat d’escriure articles i rarament participa en col·loquis del gremi. Escriu bàsicament en aquesta llengua no hegemònica perquè no entén quin valor podria tenir deixar-se endur pels múltiples i variats càlculs segons els quals seria raonable i sensat deixar de fer-ho. En aquest assumpte, no veu diferència significativa entre filosofia i poesia. Més que filosofia, el que cerca de fer (sigui com sigui) i rebre (vingui d’on vingui) és teoria. De llibres no n’ha fet massa perquè és lent i no és grafòman, però n’ha fet prou (Música desconcertada, Lleonard Muntaner, Palma:2009; La possibilité d’une musique moderne, col. «Nous, les sans-philosophie», L’Harmattan, París:2012) com per arribar a la conclusió que no li faria cap mal eixamplar una mica més el camp dels seus mitjans d’escriptura. Per això, ara s’ha llançat de cap a l’exploració de formes audiovisuals de composició teòrica que el portin fora del llibre i del text escrit en general. A veure on va a parar...
Vigir i Badar. Ontologia de la dominació i anarquisme metafísic 2016, 226 pp