Els Barberà d'Algemesí. Una nisaga benestant a la tardor de l'edat mitjana (segles XIV-XVI)

Tot estudi historiogràfic té tres elements insubstituïbles: el temps, el lloc i el tema d’estudi. Aquest també. Aquesta monografia tracta d’uns personatges units per vincles de parentiu i per una construcció mental i biològica: els cognominats Barberà, originaris d’Algemesí, que en els segles XV i XVI es dediquen a uns afers econòmics especulatius que fan que enquadrem alguns d’ells en la categoria d’emprenedors.

Una de les activitats més notables dels personatges de la nissaga durant el segle XV serà l’abastiment de gra als almodins d’Alzira i singularment de València. Aquesta tasca, juntament amb els arrendaments de drets senyorials i eclesiàstics, els reportà uns excel·lents ingressos econòmics que serviren per assentar les bases perquè les següents generacions poguessen continuar dedicant-se al trasteig de mercaderies.

Les transformacions manufactureres i comercials propiciades pels genovesos que tingueren lloc a la ciutat de València durant la segona meitat del segle XV, traslladades a Toledo posteriorment, empentaren els Barberà a diversificar les seues àrees de negoci. Hi afegiren als cereals, principalment, la fibra de seda, però també el bestiar de tragí i l’oli. La puixança econòmica permeté a Algemesí triplicar la seua població en el segle XVI. Els Barberà en van ser un clar exponent. L’abundant descendència d’alguns dels individus d’aquest llinatge no sols contribuí al creixement demogràfic general sinó que, a més, els consolidà com un grup singular.
Fins a la segregació d’Algemesí de la vila d’Alzira (1574), els Barberà estaven involucrats en faccions dominades per les elits dirigents alzirenyes, un fet que els obligà sovint a participar de les guerres privades d’aquelles pel control dels ressorts de poder. Així mateix, després de la concessió de la independència, s’obrí un nou escenari que abocà les oligarquies del nou municipi a una lluita per dominar els espais de poder local.

Vicent M. Garés Timor (Alzira, 1986) és llicenciat en Història (2009), postgrau i màster interuniversitari d’especialització en Història Moderna («Història i Identitats Hispàniques a la Mediterrània Occidental (ss. XV-XIX)», 2011) i becari d’investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat de València (2012-2015). La seua tesi versa sobre la conflictivitat social a la Ribera del Xúquer durant el segle XVI.

Salvador Vercher Lletí (Corbera, 1965) és llicenciat en Geografia i Història, especialitat Història Medieval (1988), màster interuniversitari en Estudis Medievals de la Corona d’Aragó (2011) i doctor en Història (2017) per la Universitat de València. La seua tesi versa sobre l’abastiment de cereals i carns a Alzira i el seu terme a final del segle XIV i començament del segle XV. Des de 2001 treballa a l’Arxiu Municipal d’Alzira.