Ysabel

Basada en documentació familiar i en la recerca en arxius parroquials, notarials, municipals, nobiliaris i en registres civils, Ysabel és una narració que recupera la vida d’una dona de classe pagesa, que passa a ciutat com a serventa i ambiciona esdevenir membre de la burgesia. És una història que transcorre al llarg del segle XIX, entre Barcelona, Sant Feliu de Cabrera (Maresme, ara Cabrera de Mar) i Darnius (Alt Empordà). La trama literària és imaginada a partir de les dades documentals: els personatges principals són històrics, així com ho són les descripcions de paisatges urbans i rurals, habitatges, mobiliari, decoracions, vestits, joies... Però sobretot és una història d’amor. La història d’una dona valenta que estima en contra de les convencions del moment que li toca de viure, en contra de la rigidesa aclaparadora d’una societat hipòcrita i en contra de l’home mateix que estima. La història d’una dona que, sota l’escorça de fredor i orgull, cova un caliu de sensibilitat i tendresa, d’autenticitat noble, que resta amagat als ulls de la gent. En una segona part, l’autora, fent un salt de cent anys, s’implica en la història i s’hi integra del tot. Més que una novel·la és una barreja de gèneres: narrativa, epistolari, autobiografia, poesia en prosa i en vers, tot lligat per un ritme musical que sincronitza el flux narratiu, malgrat que la història no sigui èpica sinó tan simple com la vida real.

Montserrat Manent va néixer a Mataró el 1940. És mare de tres fills i àvia de quatre nets. Va exercir la professió de fotògrafa des dels quinze anys fins a la jubilació. Fruit d’aquesta dedicació posseeix un arxiu de més de cent mil negatius i diapositives de personatges, monuments, paisatges, museus, arxius i actes polítics i culturals d’arreu dels Països Catalans. Com a escriptora, cap al 1956 va començar a escriure contes, poesia i petites obres teatrals, que es llegiren o representaren en les sessions de la Colla de Montcabrer, un cercle de joves mataronins interessats per la literatura. Entre 1964 i 1970 també es dedicà a fer traduccions. Finalment va centrar-se en la poesia i ha publicat inèdits en diverses revistes i antologies literàries. Fins ara ha publicat cinc llibres de poemes: Descoberta de temps (1982), Uri (1987), amb un pròleg de Vicent Andrés Estellés, Camí de Petra (2000), amb un pròleg de Lluïsa Julià, Cant del puig de Randa (2004), amb un pròleg de Teodor Suau, i finalment Llibre de comptes 1652-1658 (2017), d’Editorial Afers, amb un pròleg de Vicent Olmos. La seva obra ha estat objecte d’assaigs i estudis crítics signats per Jordi Sarsanedas, Joan Pellicer, Antoni Ferrer i Perales, Miquel Reniu, Fèlix Cucurull, Kathleen Mcnerney, Josep M. Llompart, Maria Antònia Oliver, Lluïsa Julià, Josep Bigordà i Teodor Suau. Tanmateix, la major part de la seva producció poè­tica, devers un miler de poemes, és encara inèdita.