Deu dies en un manicomi

Deu dies en un manicomi, o les vivències de Nellie Bly a l’Illa de Blackwell. Com fingir estar boja per a descobrir els horrors dels manicomis és el títol amb aires gòtics i sensacionalistes del recull d’articles que descriuen l’estada de Bly durant una setmana i mitja en 1887 en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York a final del segle XIX. Per a poder ingressar al manicomi i dotar d’autenticitat la seua presència entre les internes per tal de dur a terme una exhaustiva investigació sobre les condiciones del centre, Bly s’hi feu passar per boja. Aquesta obra és exemple de com el periodisme d’immersió als Estats Units va possibilitar i encoratjar des del seu inici la participació de les dones i la seua inclusió com a reporteres de denúncia.

Nellie Bly és el pseudònim de la nord-americana Elisabeth Jane Cochran (1864-1922), que ha passat a la història com l’agosarada reportera que més va destacar dins del periodisme d’immersió, gènere en què els periodistes contaven els fets no només com a testimonis sinó també com a part de la notícia, fent-la pròpia i endinsant-se en ella, per a poder relatar els fets des d’una perspectiva marcadament personal. Moltes foren les ocasions en què Bly no dubtà a adoptar diverses màscares per tal de completar uns treballs d’investigació des d’unes perspectives més realistes i informades que denunciaren les xacres dels Estats Units de final del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.