No hi ha productes
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
Autors Hi ha 378 autors
-
-
-
-
Pérez Nespereira, Manuel
Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961) és doctor en història contemporània de Catalunya. Ha col·laborat en l’elaboració de diverses obres col·lectives, entre les quals destaquen Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1812-1975) (1999), L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009), totes tres dirigidesper Jordi Casassas i Ymbert. Així mateix, és autor de La privatizació de la follia. L’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el segle XIX (2003), La secessió catalana. Els corrents intel·lectuals europeus de la fi de segle (1872-1900) (Afers, 2007), Enric Prat de la Riba. Nacionalisme i formació d’un Estat Català (2007) i La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional (2009), a més d’articles en revistes especialitzades com ara Afers i la Revista de Catalunya. L’any 2006va obtenir el premi «Projecte Prat de la Ribai La Nacionalitat Catalana», i el 2008 el «Premi d’Articles Periodístics Prat de la Riba».
-
Pérez Picazo, M. Teresa, Segura i Mas, Antoni & Ferrer i...
Pérez Picazo, M. Teresa, Segura i Mas, Antoni & Ferrer i Alòs, Llorenç -
-
-
Picó, Josep
Josep Picó ha publicat llibres, que abasten la recerca social aplicada, la teoria social i l’anàlisi de la cultura. Ha estat Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, director de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI, 1980-1995), investigador en l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París, i des de 1986 és Life Member del Clare Hall College de Cambridge.
-
-
Pojada, Patrici
Patrici Pojada va ser professor titular de la Universitat de Tolosa i avui dia és catedràtic d’història moderna de la Universitat de Perpinyà. Les seves recerques concerneixen el tema de les fronteres, tant des d’una perspectiva política i geopolítica com des del punt de vista de l’economia, els intercanvis i les xarxes comercials i les mobilitats mercantils. A més, ha investigat les relacions occitanocatalanes. Actualment, les seves investigacions el condueixen cap als actors dels intercanvis terrestres i marítims com ara els traginers, carreters o mariners. Entre d’altres, ha publicat Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies (1998), Une société marchande. Le commerce et ses acteurs dans les Pyrénées modernes (haut Pays de Foix, vers 1550-1700) (2008), Le Voisin et le Migrant. Hommes et circulations dans les Pyrénées modernes (XVIe-XIXe siècle) (2011), com també treballs sobre la llengua i la lingüística occitanes, entre els quals Los vèrbs conjugats (1992) o el Repertòri toponimic de las comunas de Miègjorn-Pirenèus 2009). És membre del consell lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga occitana i de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua occitana.
-
Pons, Arnau
Arnau Pons (Felanitx, 1965) és poeta, assagista i traductor, tres maneres de ser en la llengua que per ell no en fan sinó una. La traducció comentada del cicle Cristall d’alè, de Celan, li ha valgut el Premio Nacional 2015 a la Mejor Traducción (llibre publicat també per Herder: Lecturas de «Cristal de aliento»). Entre les seves darreres traduccions destaquen Els gossos, d’Hervé Guibert; Thomas l’Obscur, de Maurice Blanchot, i Reixes de llengua, de Paul Celan. Ha acompanyat la darrera edició de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, amb un epíleg sobre la recepció i les significacions de l’obra. El seu pròxim llibre, Amb aquestes mans, li aplega els textos crítics sobre diversos autors catalans. Va ser escollit per fer una semblança de Celan per al volum col·lectiu Makers of Jewish Modernity i ha participat en el Cahier de l’Herne amb motiu del centenari del poeta. Fa classes en línia a 17, Instituto de Estudios Críticos, de Mèxic, i imparteix tallers d’hermenèutica crítica a la llibreria La Central de Barcelona.
-
-
Puente Pérez, Ginés
Ginés Puente Pérez (Vila-seca 1991)
Doctor «excel·lent Cum Laude» en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi De Soledad Gustavo a Teresa Mañé Miravent: els orígens de l’anarco-feminisme a Espanya (1865-1939). També ha investigat els processos migratoris cap a Llatinoamèrica; l’intent de rehabilitació del port de Salou a inicis del segle XIX; les característiques econòmiques de la línia de ferrocarril que va unir Tarragona amb Martorell i Barcelona el 1865; els processos de secularització a Tarragona o la història dels safaretjos de Cubelles i Vila-seca. És codirector de la col·lecció «Lliurepensaments», que publiquen conjuntament Edicions UB i Publicacions URV, i ha estat professor en diferents graus a la UB, URV i la UOC. Amb aquesta obra va guanyar el I Premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2022. -
Puig Vallverdú, Guillem
Guillem Puig Vallverdú (la Selva del Camp, 1989) és historiador al Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves línies d’investigació se centren en la revolució de 1936, amb una especial atenció a les col·lectivitats agràries, així com en la crisi de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, una temàtica sobre la qual desenvolupa la seva recerca doctoral. Destaca el seu interès per la protesta pagesa, els moviments socials i les pautes de sociabilitat popular i de l’elit a la Catalunya rural durant el període contemporani, unes qüestions sobre les quals ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. El 2016 va guanyar la tercera beca de recerca històrica Terra d’Ateneus i és coautor d’El Sindicat Agrícola de Sant Isidre, 1917-2017. Cent anys de cooperació agrària a la Pobla de Mafumet (2017). Des del 2013, combina la tasca acadèmica amb l’activisme social en l’àmbit cultural com a president del Centre d’Estudis Selvatans i coordinador del butlletí de la mateixa entitat.
-
