Poesia, poetes, poemes. Poésie, poètes, poèmes / 16

Recordant sí, recordant...

L'hivern 39 era, i els meus ulls de nina petita
han vist
darrera les creus espinoses dels filferros
unes cares
exangües, encallades de por, de fred, de fam,
de mort quotidiana, avui tu, demà l'altre...
un ninet amb pota de fusta
i les nenes, totes les nenes, cap rapat
i mans arrapadisses
a les que jo, per entre els esgarrips dels filferros
lliurava
el rodó pa de pagès
i el sacrifici furtiu de la meua ració
de la ja escassa xicolata
"mercès, mercès" tremolaven les veus...
Oh! terra desterrada dels camps de concentració
al pic del migdia de la vergonya!
morts, us faig meus, víctimes innocents tots
del "ferotge huracà",
recordo, sí, recordo
i escolto, en la música de l'Ombra
les veus
que sabem no tornaran
i que tanmateix ens fan
la mort
tan germana i tan viva....
Renada-Laura PORTET

Ara fa més d’un any que des de Mirmanda vam decidir dedicar un número a la poesia, a les seues poetes, als seus poetes, als qui des del territori han sabut expressar amb paraules, i quines paraules!, tot allò que tot sovint queda en la retina del pensament i de la memòria. No haguéssim esperat que just els dies que tancàvem el dossier ens arribés la notícia de la mort de la Renada-Laura Portet, traspassada el 6 de setembre de 2021, a la vila d’Elna. Ella, segons ens explica la Irene Muñoz Pairet, que escriu un text en aquest número, estava molt il·lusionada en aquest número de Mirmanda. Amiga de molts de nosaltres i entusiasta del país, ja fa temps que ens va oferir els seus poemes. A la seva memòria dediquem, doncs, el present número.
Certament, en temps convulsos i inversemblants com els nostres, pot semblar contraindicat dedicar un número de Mirmanda a la poesia, però com ja deia Montaigne al segle XV, en temps sense déus ni herois, només hi ha l’opció de l’acció i/o de la poesia. Fer poesia, és en certa manera, actuar. Actuar de no res cap a futurs incerts. Això que a finals del segle XIX ja es va començar a albirar, amb autors com Nietzsche, Guyau o Simmel, avui és un fet inqüestionable. Per això, ens ha semblat oportú obrir-nos a quest món de possibilitats que representa la poesia, tan en la seva vessant creativa, fent referència a certes poetes vinculades amb el nord català, com és sempre l’objectiu de la revista. En aquest número hi trobareu escrits sobre la mateixa Renada-Laura Portet i, també, sobre Simona Gay, Felícia Fuster, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume i Rosa Font, Josep Sebastià Pons i Joaquim Amat Piniella. També hi trobareu un seguit de textos que revisiten el fet poètic des de diverses perspectives, com l’escriptura, la filosofia, la traducció, el gènere.
Així mateix, en aquest número no hem volgut deixar de banda el fet transmissional que el poema posseeix. Des del diàleg a les noves formes de transmissió hi hem dedicat un espai. També hi ha un lloc pel recull de la correspondència de Jordi Pere Cerdà, un referent per a la literatura i el teatre català. Amb aquest número de Mirmanda pretenem fer diverses aproximacions a la temàtica poètica, recollint tant aspectes conceptuals com temàtics. Exposem també aproximacions crítiques a poetes del nord català de les darreres dècades. Sense oblidar, però, aspectes més actuals com són les diferents formes, tant artístiques com tècniques, per apropar la poesia al més ampli públic. En aquest sentit hi trobem una reflexió sobre poesia visual de Guillem Dotú i els poemes de Ricard Mirabete i Albert Planelles.
El número s’acompanya alhora d’una vària de dos treballs: el primer reprèn la crítica sobre les fake news i, l’altre, s’endinsa en una anàlisi comparada de les extremes dretes al nostre país. Finalment, un cop més, comptem amb la participació en forma de fotografia d’Ernest Abentín que retrata les peces d’art de Mònica Guerrero-Rosset. La seva passió per les arts plàstiques i especialment pel fang va començar en la seva infantesa, a l’escola amb el mestre, pintor i escultor Ricard Vaccaro. Aquest desvetllar de la sensibilitat artística ha marcat un recorregut acompanyant en tot moment la seva feina de pedagoga. A principis del 2000 es va començar a formar en la tècnica del Raku, a costat del ceramista i educador Roland Dautry, prop de Montpeller. Uns anys més tard va començar un intens període de formació a l’escola de ceràmica de La Bisbal, aprofundint en un ventall de tècniques diverses. Del torn a l’escultura, les creacions actuals s’inscriuen en una recerca constant de formes, textures i matisos. Així, l’acte creador a través de la transformació de la matèria, del fang, esdevé per a ella tant una necessitat existencial com una manera de deixar una empremta singular al món.

PART I – Poesia
Ricard Mirabete, Poètica de l’esdeveniment 
Dolors Català, Barquer de les paraules 
Clàudia González, Barthes avec Pasolini ou l'ivresse poétique et l'écriture 
Virgínia Trueba, Allò que falta és no-res (reflexions sobre poesia i gènere) 

PART II – La transmissió poètica
Francesc Bitlloch, Poesia musicada al Rosselló 
David Madueño, Alquimistes i exploradors. apunts sobre la poesia a l’aula 

PART III – Poetes
Albert Planelles, Josep Sebastià Pons, la delicada contenció 
José Luís Regojo, Joaquim Amat-Piniella, poeta de resistència als camps de concentració nazis 
Rosa Ardid, Tres poetes empordaneses 
Estel Aguilar Miró, La flor en l’obra poètica de Simona Gay 
Irene Muñoz Pairet, La poesia de Renada-Laura Portet 
Sandrine Ferysshiny-Ribes i Caterina Riba, Felícia Fuster, les paraules que germinen dins la llengua 

PART IV – Poesia visual
Guillem Dotú, Poesia visual, una mirada íntima. 

PART V – Diàleg(s)
Josep Marqués, Jordi Pere Cerdà: alguns moviments i amistats 
Etienne Rouziès i Marie Grau, Poésie, vécu, écriture : autour de l’œuvre de Jordi Pere Cerdà. Entretien avec Marie Grau 

PART VI – VÀRIA
Ivan Cantero Muñoz, Fake News: negació de la realitat i desinformació. 
Gautier Sabrià i Jordi Bonet, Aliot / Albiol, mirall trencat? 

Resums 

Fotografies: Obra de Mònica Guerrero-Rosset representada en fotografies d’Ernest Abentín.