Els nostres germans ferits

Som a Alger, el 1956. Fernand Iveton, un jove revolucionari, posa una bomba en uns tallers als afores de la ciutat. Ha triat un lloc apartat perquè no hi hagi víctimes: es tracta de sacsejar els esperits, no els cossos. Tanmateix, és arrestat abans que l’artefacte exploti. No ha mort ni ferit ningú i l'acusen d’intent de sabotatge. Malgrat tot, és condemnat a la pena capital per un govern que no pot tolerar que un pied-noir s’arrengleri amb els oprimits. Iveton passarà a la història com l'únic europeu guillotinat a la guerra d'Algèria.
Lírica i trepidant, la novel·la relata l’interrogatori, la detenció i el judici d'Iveton, al mateix temps que evoca la seva infantesa a Algèria i els dies feliços de la vida quotidiana. Perquè abans de ser l'heroi o el terrorista que l'opinió pública va veure en ell, Iveton fou un idealista que estimava la seva terra, la seva dona, els amics, la vida... I la llibertat que esperava per a tots els germans humans.
Quan la justícia s'ha mostrat indigna, la literatura pot buscar la reparació. Joseph Andras, amb un estil vívid i implacable, li ret homenatge alhora que qüestiona els punts obscurs del conflicte algerià en la narrativa francesa. Una novel·la ardent d'admiració, tensa per la necessitat de justícia i mordaç com una sentència.

Joseph Andras

Nascut el 1984, Joseph Andras viu a Normandia, a recer dels focus mediàtics i literaris. Els nostres germans ferits, la seua primera novel·la, va provocar un daltabaix literari i polític quan es va publicar a França el 2016, i va merèixer el Premi Goncourt a la Primera Novel·la, que l’autor va rebutjar. El 2021 va ser duta al cinema. Andras també és autor de la crónica Kanaky. Sur les traces d’Alphonse Dianou (2018) i, recentment, dels relats Ainsi nous leur faisons la guerre i Au loin le ciel du Sud (2021) (traducció catalana, 2022).