Modernitat i progrés. L'evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020)

A les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l’evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l’objectiu d’entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI.

Montse Baiges Minguella (Bellvís, 1996) és graduada en història per la Universitat de Lleida (2018) i màster en arqueologia professional i gestió del patrimoni per la Universitat d’Alacant (2021), a més de membre del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i coimpulsora del projecte arqueològic de la vil·la romana de Cantaperdius (Bellvís). La seua principal línia d’investigació és la història del paisatge, que també combina amb l’arqueologia professional, la didàctica del patrimoni cultural, la recerca en història de Bellvís i l’associacionisme comarcal, entre d’altres.

Gerard Pamplona Molina (Lleida, 1996) és investigador predoctoral per la Universitat Pompeu Fabra (FI-2020). Actualment forma part del grup de recerca Grup d’Estudi de les Institucions i Societat a la Catalunya Moderna (XVI-XVIII), on realitza la seva tesi doctoral sobre els mecanismes de control del territori aplicats a la Corona d’Aragó arran de la Guerra de Successió. La seva línia d’investigació també se centra en l’estudi de la repressió franquista, els camps de concentració, els mecanismes de resistència ciutadana envers els poders governamentals, els moviments socials i l’evolució del catalanisme polític entre final del XIX i principi del XX.