Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona

2004. Introducció de Rafael Aracil i Jaume Sobrequés, 400 pp.

La memòria i el futur són les claus de volta que obre npas a una nova fornada de joves historiadores i historiadors dels Països Catalans. El 13, 14 i 15 de març del 2003, més d’un centenar de joves historadors van celebrar, al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona, les III Jornades de Joves Historiadors, resutat d’un any i mig d’intensos preparatius duts a terme per l’Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. La publicaió de les actes serveixen per difondre una pila de treballs inèdits que van exposar-se en el marc de les jornades. No en va les actes són el resultat d’un treball col·lectiu en què trobem seixanta comunicacions agrupades en tres àmbits temàtics ben amplis: “Poder polític i moviments socials”, “Globalització, societats capitalistes i desenvolupament” i “Tecnologies de la informació i recerca històrica”. Destaca la gran diversitat de períodes i temes tractats, fonts documentals emprades, i el recurs a diferents metodologies i línies d’investigació històrica. Som davant uns treballs de recerca, interessants i atractius que combinen el rigor científic amb la passió per la divulgació de la història. Són aportacions de gent que tot just comença a donar a conèixer les seves recerques i, per tant, amb al publicació de les actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores disposem d’un bon termòmetre per mesurar el nivell de la jove historiografia catalana, de la historiografia que prenent com a base la nostra tradició s’endinsarà en el segle XXI. Els joves historiadors i historiadores destaquen per la voluntat compartida de dignificar i professionalitzar el treball de recerca històrica, la qual cosa implica un compromís per superar la deficitària inversió pública, la precarietat laboral i el corporativisme acadèmic vigents i, sobretot, un canvi de mentalitat envers les noves plataformes de comunicació, en què els historiadors i les historiadores tenen molt a dir. Perquè, fet i fet, “sense memòria no hi ha futur”.