No hi ha productes
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
Autors Hi ha 372 autors
-
Cortès, Guillem
Guillem Cortès és fill de Sueca i enamorat de Mallorca, on viu fa més de vint anys. Professor de filosofia, a la tesi de llicenciatura sobre Ortega y Gasset i la filosofia de la tècnica barreja textos argumentals i textos literaris amb la mateixa intenció: obrir el pensament. Astorat pel silenci i la violència de la guerra del 36, en les tornades al seu poble, investiga, interroga, pensa i escriu el seu primer llibre, literatura de no-ficció, veritat viscuda, sobre el terror i l’espera, Un estiu devastador, que ara teniu a les mans.
-
-
-
Cuscó i Clarasó, Joan
Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971) és doctor en filosofia i un acreditat musicòleg. Membre de les societats de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans, és sotsdirector i responsable de recerca de les Aules de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conservador de l’Arxiu Musical de Vinseum i coordinador a Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Des del 1989 ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i una trentena de llibres sobre filosofia, música i etnografia. A Francesc Pujols, li ha dedicat dos llibres: Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox (2008) i Francesc Pujols i la filosofia (2012). També és autor de Tiempo y música (1999), juntament amb Josep Soler, Francesc Xavier Llorens i Barba i el pensament filosòfic a Catalunya (1999), Rodolf Llorens i Jordana. Més enllà del Noucentisme (2002), Filosofia i consciència. Francesc Xavier Llorens i Barba (2010) i Apunts d’estètica. Pau Milà i Fontanals (2011), entre d’altres.
-
Di Giacomo, Giuseppe
Giuseppe Di Giacomo és un filòsof i assagista italià de renom internacional, catedràtic d’estètica de la Universitat La Sapienza de Roma. Ha estat director del museu d’art contemporani d’aquesta universitat. En particular, s’ha ocupat de la relació entre estètica i literatura i de la relació entre aquestes disciplines i les arts figuratives. Entre les seues publicacions destaquen: Dalla logica all’estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989), Icona e arte astratta. La questione dell’immagine tra presentazione e rappresentazione (1999), Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999, traduït al castellà i al rus); Introduzione a Paul Klee (2003), Narrazione e testimonianza. Quattro scrittori italiani del Novecento (2012), Malevič. Pittura e filosofia dall’Astrattismo al Minimalismo (2014, traduït al rus), Fuori dagli schemi. Estetica e arti
figurative dal Novecento a oggi (2015, traduït al castellà), Arte e modernità. Una guida filosofica (2016), Una pittura filosofica. Antoni Tàpies e l’Informale (2016) i Nietzsche e l’eterno ritorno (2016). -
Doménech, Inmaculada & Vázquez, Federico
Doménech, Inmaculada & Vázquez, Federico -
Domínguez, Martí
Martí Domínguez és escriptor i articulista, a més de doctor en biologia, professor titular de periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu per a diferents mitjans de comunicació. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti, Bestiari, Veus de ciència i Històries naturals. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire, El fracassat (on novel·la la vida de Paul Cézanne), La sega i L’assassí que estimava els llibres, una crítica mordaç del món universitari i burgès valencià. Com a assagista, és autor d’El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode.
-
-
Duras, Marguerite
Marguerite Duras (Gia Định, 1914-París, 1996) és una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX. Amb cinquanta-sis llibres —entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre—, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu, escassament coneguda, Duras manté el seu estatus d’autora de culte, si bé al mateix temps, sobretot a França, continua sent una veritable icona popular. [Valentín Roma]
-
El Contemporani
0 productes
-
-
Els Marges, ed.
Des de la seva fundació el 1974, Els Marges ha tingut com a objectiu destacat promoure i difondre el coneixement de la literatura catalana més acostada en el temps. Ha publicat estudis sobre poètiques, autors i obres pertanyents al període immediatament previ a la seva fundació o que li han estat coetanis. Així, dins la revista, s’ha anat gestant un relat de la història de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil que avui recollim en aquest llibre. Literatura catalana. De la postguerra a la postmodernitat és una antologia d’articles sobre la literatura produïda als Països Catalans entre els anys quaranta i vuitanta del segle XX. Des de metodologies i perspectives diverses, són treballs que es complementen per oferir un panorama d’aspectes generals (supervivència durant el franquisme, influència de l’existencialisme, literatura social, poesia de l’experiència o experimentació) i d’obres o autors concrets (L. Villalonga, La ferida lluminosa de J. M. de Sagarra, La plaça del Diamant de M. Rodoreda, «Coral Romput» de V. A. Estellés, G. Ferrater, M. Roig o Q. Monzó). Han estat escrits per alguns dels investigadors universitaris més importants dels segles XX i XXI: Joaquim Molas, Jordi Marrugat, Xavier Vall, Núria Santamaria, Maria Campillo, Pere Ballart, Jaume Aulet, Neus Real, Mercè Picornell i Margalida Pons. Tots ells ens ofereixen uns textos amb coneixements documentats, precisos i reflexius, que són alhora una lectura entenedora i apassionant. Són imprescindibles per a tothom que s’interessi per la literatura del nostre temps i pels fets històrics i culturals que l’han fundada.
0 productes
-
Escandell, Natxo
Natxo Escandell Garcia (Carcaixent, 1988) és doctor en història contemporània per la Universitat de València i actualment professor de secundària. La seua tasca investigadora gira entorn del valencianisme polític durant la segona meitat del segle XX i sobre les identitats nacionals contemporànies. Ha realitzat una estada a la London School of Economics amb l’historiador Paul Preston. Sobre les identitats lligades a la nació ha publicat diferents articles (Saó, La Directa, Levante, La Veu del País Valencià) i capítols de llibres especialitzats en la matèria (Afers), a més de participar en congressos tant estatals com internacionals. En 2021 publicà el llibre Cartes a Olivier: I tu què feies per ser antifranquista?, dirigit a adolescents, on tracta la qüestió de la memòria, la cultura i el País Valencià a través de la figura de l’activista Didín Puig.
