Lourdes Toledo (València, 1970) és periodista i escriptora. Compta amb una prolongada trajectòria en l’ensenyament, tant de persones adultes com en altres nivells. Durant tres anys fou professora de Primària a Nou Mèxic, als Estats Units. Actualment col·labora amb el CEFIRE com a formadora del professorat. En l’àmbit del periodisme, escriu en diaris i en publicacions especialitzades com ara eldiario.es, La Veu del País Valencià i les revistes L’Avenç, Caràcters, Turia i La Veu dels Llibres, entre altres. Escriu crítica literària des de fa més de vint anys i ara com ara col·labora amb À Punt ràdio. És autora dels llibres Oficis valencians (Bromera, 2008), Amèrica endins (Bromera, 2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) i La inquietud, dietari 2017-2019 (Pagès, 2021, Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2020).
Ricard Torra i Prat (Sant Joan de Vilatorrada, 1989) és Alexander von Humboldt Fellow a la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic i membre de l’equip encarregat de la transcripció dels processos de les Corts catalanes d’època moderna. Va cursar la llicenciatura d’Història i el Màster d’Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta universitat es doctorà amb una tesi dedicada a la Visita del General de Catalunya, la qual el portà a fer una estada de recerca a la Universitat de Warwick. Ha publicat en diverses revistes d’història, com també ha participat en diverses obres col·lectives. Actualment investiga el concepte de corrupció política a la Catalunya baixmedieval i moderna i la influència que tingué en el procés de creació de l’Estat modern.
Gemma Torres Delgado (Barcelona, 1981) és llicenciada en Humanitats, doctora en Història i professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva activitat investigadora s’ha centrat en els estudis postcolonials i de gènere, especialment en relació amb la masculinitat. Ha participat en diferents projectes de recerca universitaris sobre gènere i immigració, turisme i gènere i història de les dones. Ha publicat, juntament amb Mary Nash, Los límites de la diferencia. Alteridad cultural, género y prácticas sociales (2009) i Feminismos en la Transición (2009), a més dels següents capítols del llibre de Mary Nash, Enrique Díez i Blanca Deusdad Desvelano la historia (2013): «Huda Sha’rawi: Feminismo panárabe», «Reformismo islámico y emancipación femenina» i «Feminismo y sexualidad en Egipto». Sobre masculinitat i colonialisme ha publicat «La nación viril. Imágenes masculinas de España en el africanismo reaccionario después de la derrota de Annual (1921-1927)», Ayer, 106 (2017) i «Arquetipos de feminidad y masculinidad en el discurso colonial español sobre Marruecos» del llibre de Mary Nash Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género (2014).
Un dels assagistes més brillants de la República de Weimar, Kurth Tucholsky (1890-1935) procedia d’una família jueva benestant i començà a escriure aviat. En la Primera Guerra Mundial participà fent treballs d’oficina. Amb una breu excepció, es va mantenir dis-tanciat de tots els partits polítics per adoptar una perspectiva crítica des de la neutralitat. Una prosa clara i desacomplexada i una excel•lent punteria —sobretot, contra una república de Weimar massa tèbia, que mantingué intacte l’antic aparat militar i judicial— el convertiren en autor temut i admirat. El 1924, es traslladà a París com a corresponsal dels periòdics Vossische Zeitung i Die Weltbühne, i com a enviat de la secció alemanya de la Ligue pour la Défense des Droits de l’Homme et du Citoyen. Instal•lat a Suècia des del 1930, amb l’arribada del Tercer Reich el 1933, s’hi quedà com a exiliat, ja que estava acusat de jueu, esquerrà, pacifista i antialemany. Hi va morir el 1935 per una sobredosi de barbitúrics. En català, fins ara només havia aparegut una selecció d’assajos periodístics seus.