El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana

2005, 162 pp.

L’evocació de l’Edat Mitjana, que tenia en la formació del regne de València el seu moment fundacional, ha estat un dels referents més significatius a l’hora de construir la identitat valenciana contemporània. A partir de l’obra de quatre historiadors tan emblemàtics com Teodor Llorente, Josep Martínez Aloy, Josep Sanchis Sivera i Joan Beneyto, es pot oferir una àmplia panoràmica de les interpretacions que es van fer del passat medieval, des del moment culminant de la Renaixença fins a les vespres de la Guerra Civil. Es tracta de visions d’autors eminentment conservadors, d’un valencianisme més o menys consistent, que cobreixen un ampli espectre cronològic i ideològic que va des del liberalisme de la Restauració fins a l’època de la crisi de la democràcia, en els moments més convulsos de la Segona República. Vist des del nostre avui, el regne —és a dir, la identitat valenciana— que van recrear aquests historiadors té una imatge recognoscible, però alhora estranya, perquè els contorns d’aquella narració del passat ja no coincideixen amb la visió que en donen els historiadors actuals. Però recordar com imaginaven aquells vells erudits el passat fundacional del país, i comprendre perquè ho feien així, pot contribuir a explicar-nos les llums i les ombres del nostre present.