Chez Lyon Blues

2006. Pròleg de Joan Iborra, 128 pp.

Les històries que vivim, que sentim, ques ens il·lusionen o aquelles que, contades, ens fan feredat, ens agullonen la curiositat o ens mostren una part desconeguda de l'ahir, solen explicarse de moltes maneres, de vegades d' una forma tan simple i senzilla com el relat sorgit d' una conversa cordial i amistosa. Francisco Mateu ha viscut en primera persona l' esdevenir de la ciutat de València, una ciutat vella, polsosa i tanmateix viva i trascendent. Un testimoni veraç que ataülla el veral dels valencians des d' una talaia imaginativa, fantasiosa i sugestiva com és la mirada d' un maître d' un restaurant. Chez Lyon Blues parla d' históries viscudes, més concretament d' intrahistóries, sense que la subtilesa, però, constituesca una diferència radical.