Els dimonis que dicten

L’amenitat de les columnes del "Levante" de Salvador Vendrell ha de pressuposar un horitzó cultural concret: la literatura i la cultura catalanes viscudes des del País Valencià. Vendrell és, de fet, un crític literari camuflat de les lletres catalanes, i bona part de les seues columnes —la majoria de les que es recullen en aquest llibre— són judicis literaris que, exempts d’erudició rebuscada, són aplicats a conèixer la realitat social o la psicologia bàsica del ser humà. Posseïdor d’un ric anecdotari dels nostres escriptors i artistes, tant gràcies a la història literària com a la vivència personal —Vendrell té fusta de flâneur, una vocació que exerceix sempre que pot—, fa ús del corpus literari local per entendre i fer entendre afers universals. El lector pot arribar, per exemple, a meravellar-se de com és de fructífera la Ribera, culturalment i literària, un microcosmos poblat de bons escriptors en què Vendrell sol capbussar-se per condimentar les seues columnes.