La defensa i il·lustració de la llengua francesa

La defensa i il·lustració de la llengua francesa del poeta Joachim du Bellay és una obra que, des de la seva publicació el 1549 fins avui dia, ha merescut l’atenció de lectors molt diversos: des de poetes i literats de la seva època fins a intel·lectuals i polítics actuals, passant pels més diversos especialistes en llengua, història, literatura o dret. Tot i haver estat considerat un manifest literari del que havia de ser una nova manera d’entendre la poesia i la llengua cultes, en la Defensa apareixen els grans temes de l’Europa del Renaixement: la llengua com a base d’una comunitat cultural, els lligams envitricollats entre cultura i poder, o el pas de les llengües vulgars cap a llengües nacionals. Tots aquests elements de context conflueixen d’una manera tan clara en l’obra de Du Bellay que, al capdavall, l’han convertit en un llibre sobrecarregat de mitologia i, per això, revisitat sovint pel món acadèmic i motiu de controvèrsia en el debat públic actual.

Joachim du Bellay (1522?, Liré-1560, París) va ser un poeta que, juntament amb Pierre Ronsard i altres, va formar part del grup de La Pléiade. Sovint s’ha considerat que la Defensa i il·lustració de la llengua francesa n’era el manifest. La seva obra més coneguda és el recull de sonets intitulat Les Regrets (1558), escrits durant els anys que va estar-se a Roma.

Narcís Iglésias és professor titular de la Universitat de Girona. Els últims anys ha dut a terme diferents recerques a la frontera entre la sociolingüística i la història cultural, alhora que ha emprès estudis sobre el llenguatge polític i el llenguatge periodístic en el marc de l’anàlisi crítica del discurs. És autor de cinc llibres, així com de nombrosos articles en revistes indexades i de capítols de llibres col·lectius d’àmbit nacional i internacional. És membre del grup Llengües, Gramàtica i Discurs (UdG), col·laborador del GELA (UB) i membre associat del Laboratoire Histoire des Théories Linguistiques (CNRS, Université Paris Diderot-Paris 7 i Université Sorbonne Nouvelle-Paris 3).

Anne-Marie Chabrolle-Cerretini és catedràtica d’Història de les Teo­ries Lingüístiques a la Universitat de Lorraine-Nancy i membre de l’ATILF (Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française). La seva recerca s’ha centrat, entre altres qüestions, en els primers textos del Renaixement que van emprendre la descripció de les llengües romàniques. Ha estat responsable de l’edició francesa del Diálogo de la lengua de Juan de Valdés, de la traducció al francès del qual també s’ha ocupat.