Novetat Sempre hi ha qui mira Ampliar

Sempre hi ha qui mira

978-84-18618-93-2

Novetat

Sempre hi ha qui mira

2024 / 172 pàgines

Més detalls

16,00 €

Més informació

Seguint les ensenyances de Baudelaire, Hessel i Benjamin, el protagonista d’aquest dietari transita per la ciutat de València i per alguns indrets de la Safor i la Marina, i s’abandona a la multitud a través de la seua sensibilitat. Crea un espai intermedi entre la intimitat i la realitat exterior; un espai que observa i descriu per extraure’n part del seu impuls vital mitjançant la seua acció i el comportament dels altres. La solitud d’aquest vianant s’engronsa i s’amaga entre la diversitat calidoscòpica de tot allò que observa, que llig, que sap, que escolta, que escriu i que mira. Sempre mira. Sempre hi ha qui mira i és ell qui mira la vida quotidiana amb una curiositat desbordant. Es tracta d’un vianant que sovint trenca el desfici que li infonen algunes actituds personals i socials i ho fa amb la lectura, el cine, el pensament i l’escriptura. Un vianant contemporani que expressa amb anotacions el bagatge d’una vida fugissera carregada d’ansietats, angoixes, alegries, art, bellesa, literatura, memòria, reflexions i incerteses.

Rafa Gomar va nàixer a Gandia (la Safor). Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València. Ha publicat cinc llibres de contes: "Legítima defensa" (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians, "Viure al ras" (2000), "Batecs" (2004), Premi Recull «Joaquim Ruyra», "Exercicis respiratoris" (2005) i "Bé, perdona’m però estan esperant-me" (2014). Com a organitzador de la Nit de contes al Palau, ha coordinat el llibre "Nits de contes al Palau" (2022). És autor dels dietaris "Donato, 2,27" (1988), "Vianant" (2007) i "Fràgil sol de tardor" (2016), i de les novel·les "En blanc i negre" (1995), "Rin" (2004), "Andròmines" (2009), Premi Andròmina, "Vidres en la moqueta" (2019), "Dissabte, jazz" (2020), Premi Soler i Estruch, i "Walter Benjamin. Passatges acabats" (2024).

Opinions

Actualment no hi ha ressenyes de clients.

Escriviu una valoració

Sempre hi ha qui mira

Sempre hi ha qui mira

Sempre hi ha qui mira

2024 / 172 pàgines