Francesc Montero i Aulet és doctor en filologia catalana per la Universitat de Girona. Membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Càtedra Josep Pla d’aquesta universitat, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura i el periodisme contemporanis. Va dedicar la seva tesi doctoral (2011) a la figura de Manuel Brunet i Solà, sobre el qual ha publicat diversos articles i ha ree-ditat la seva obra El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L’Empordà i els empordanesos (2014). Entre la resta de la seva producció, destaquen les edicions de textos d’altres autors: El carrer Estret de Josep Pla, en col·laboració amb Neus Vergés (2012), Quatre sagetes roges. El periodisme militant del director de La Humanitat a l’exili (2011), al voltant de la figura del republicà Emili Vigo; i sobre Josep M. Corredor, Contra la valoració de la mediocritat. Articles i assaigs d’exili (2012). També ha estat coeditor de diversos volums de caire acadèmic: amb Xa-vier Pla i Maximiliano Fuentes, A Civil War of Words. The Cultural Impact of The Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to Latin America (2016); i amb Xavier Pla, Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (2014).
0 productes
SERGE MOSCOVICI (1924-2015), un dels grans intel·lectuals de les darreres dècades, autor d’una obra fonamental en la cruïlla entre la sociologia, l’antropologia i la psicologia social, travessant fronteres disciplinàries, fou director d’estudis a l’EHESS a París. Inspirà una renovació profunda en les ciències humanes i socials. Va promoure una nova visió de reintegració de la història humana en la història de la natura, i en aquest sentit va subvertir idees rebudes i conviccions arrelades. Autor d’obres cabdals com La société contre nature, Hommes domestiques et homes sauvages, Psychologie des minorités actives o L’age des foules, aportà un revulsiu intel·lectual que va marcar tant el feminisme com l’ecologisme contemporanis. Però la trajectòria personal de Moscovici començà a la Romania dels anys trenta. En aquesta conversa amb l’antropòleg Pascal Dibie es tracta en profunditat una peripècia vital astoradora i apassionant, a través de la qual Moscovici passà de la precarietat més absoluta —immigrant sense papers— a esdevenir un dels intel·lectuals capdavanters de França i Europa.
Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la IVEI i a PUV. És codirector de la revista L’Espill i director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’Editorial Afers. És autor, entre altres, de Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022). Així mateix, ha coordinat (amb Vicent Olmos) el volum País Valencià, present i futur (Afers, 2021). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».
Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la IVEI i a PUV. És codirector de la revista L’Espill i director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’Editorial Afers. És autor, entre altres, de Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022). Així mateix, ha coordinat (amb Vicent Olmos) el volum País Valencià, present i futur (Afers, 2021). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».
Albert Palà Moncusí (Santa Coloma de Queralt, 1979) es llicencià en història a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari (2001) i es doctorà en història contemporània a la mateixa universitat amb una tesi sobre el lliure pensament català (2015). És membre del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) i ha publicat articles de recerca en revistes d’història com Afers o Cercles. Ha col·laborat també en diverses obres col·lectives com El franquisme a Catalunya (2005-2006) o L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). Actualment és professor de geografia i història a l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat.
Maria Patricio-Mulero (Barcelona, 1983) és llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i doctora en Sociologia i Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i la Université Paris 8. El seu primer objecte d’estudi van ser les ciutats literàries, particularment Barcelona, que va esdevenir el tema de la seva tesi doctoral, la qual relaciona la sociologia, els estudis literaris i les polítiques culturals. Com a doctoranda, va coordinar la candidatura de Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO. Actualment continua estudiant el camp literari i artístic, els espais urbans i la recepció cultural. És professora titular del Departament de Llengües i Cultures de la Université Toulouse Capitole, i membre del laboratori de recerca LLA Creatis de la Université Toulouse Jean Jaurès. És també membre associada dels grups de recerca CECPI de la Universitat de València i LCEIE de la Universitat de Barcelona.