Ricard Ramon és professor d’educació artística al Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música i investigador a l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives a la Universitat de València. És membre del grup de recerca CREARI, i coordinador de la Unitat Mixta d’Investigació Efímere UV+UPV. Ha dirigit el projecte de recerca Identitart i participa en projectes de recerca d’àmbit estatal i europeu. És llicenciat en Història de l’Art i en Belles Arts i doctor en Art i Filosofia. Ha desenvolupat estades de recerca en centres i universitats de ciutats diverses, com ara la Corunya, Porto, Palerm, Lisboa, París i Roma, entre d’altres. Es defineix com a escriptor d’imatges i visualitats i creu en el valor de les arts per a construir coneixements complexos.
Piotr Rawicz neix a Ucraïna el 12 de juliol del 1919, un cop passada la guerra civil. Estudia dret i llengües orientals. El 1941, amb la invasió alemanya, fuig a Polònia. Amaga els seus orígens jueus, però és detingut per la Gestapo i deportat com a presoner polític a Auschwitz. Alliberat el maig del 1945, es casa, treballa de periodista i emigra a França el 1947. Reprèn els estudis i fa de corresponsal diplomàtic de diaris estrangers. La sang del cel, única novel·la seva, és escrita directament en francès.
Piotr Rawicz se suïcida el maig del 1982, mesos després de la mort de la muller.
Antoni Rico i Garcia (Novelda, País Valencià) és llicenciat en Història Contemporània per la UA, en Antropologia Social i Cultural per la UB i doctor en Història per la UdG. En 2019 va presentar la seua tesi doctoral «La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992)», dirigida per Ferran Archilés (UV) i tutoritzada per Àngel Duarte (UdG). Ha publicat articles en revistes com Afers, L’Espill, Eines, Índice Histórico Español, Revista del Vinalopó o Historia Actual online. És autor dels llibres Història de Novelda. El passat d’un poble (2011) i No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans (2013), i ha estat editor del llibre col·lectiu El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster (2017). És professor de secundària i batxillerat i ha impartit classe a la Universitat Catalana d’Estiu.
Faust Ripoll Domènech (Alcoi, 1964) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant, on fa tasques docents i de dinamització cultural. Ha publicat articles d’investigació sobre el valencianisme cultural en la revista Afers, així com treballs sobre el món cultural de la postguerra als Països Catalans als volums col·lectius Diaris i dietaris i Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, entre d’altres. Aquest llibre, que és resultat de la tesi doctoral de l’autor, va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Jaume I. Col·labora en L’Espill, Caràcters, El País, El Temps i Información. És membre del consell de redacció de L’Espill.
Mercè Rius es considera hereva de la tradició intel·lectual dels Països Catalans, la dels pensadors amants alhora del realisme i de l’estètica. És professora honorària de Filosofia de la UAB, després de més de tres dècades d’exercir-hi la docència. Entre els seus llibres destaquen
T.W. Adorno. Del sufrimiento a la verdad (1984), Quatre essais sur Sartre (2010), El Pont de la Girada (2010), Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato? (2014). A Matèria.
El grau zero de la filosofia (2018) defensa un materialisme renovat amb vista als interrogants de la societat actual. També ha practicat el gènere del pamflet insurgent a Diguem-ne el nom sense por: independència (2013).
Rosa Rodríguez Branchat (Barcelona, 1961) és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i doctora en ciències socials i humanitats per la Universitat de les Illes Balears. Viu a Eivissa des de 1982 i és autora de diversos llibres i articles sobre la història cultural d’Eivissa. Cal destacar-ne, entre d'altres, Avantguarda artística i societat a Eivissa (2003) i, juntament amb Joan Cerdà, La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1968-1970) (1999) i Ebusus, una entitat eivissenca durant el franquisme (2003).
Gerard Rosich (Barcelona, 1975) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de recerca TRAMOD al Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador al Departament de Cultures del Món de la Universitat d’Hèlsinki. Ha publicat, juntament amb Peter Wagner, el volum The Trouble with Democracy. Political Modernity at the XXIst Century (Edinburgh University Press, 2016). És també membre actiu cofundador amb Miquel Ferrés del conjunt de música instrumental Triulet. Ha publicat diversos discos, dos d’ells en col·laboració amb els poetes Enric Casasses, Tira-li l’Alè (Discmedi, 2012), i Gerard Horta, Balada de l’Holandès Errant (Discmedi, 2014).