Rosselló i Verger, Vicenç M. (coord.)
Josep-Enric Rubio Albarracín va nàixer a Burjassot en 1967. És professor de literatura i cultura medievals a la Universitat de València, on es va doctorar amb una tesi sobre Ramon Llull, autor al qual dedica la major part dels seus treballs de recerca, al costat d’altres figures com sant Vicent Ferrer. Treballa periòdicament com a investigador convidat a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya). Després d’haver publicat diversos llibres en l’àmbit acadèmic (entre altres: Les bases del pensament de Ramon Llull, 1997; Raymond Lulle: Le langage et la raison, 2017), s’endinsa ara en el terreny de la creació literària.
Carles Santacana, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquest llibre, en què participen: Òscar Costa (GEHCI-UB), Xa-vier Serra, Tomàs Suau (GEHCI), Jaume Comas (GEHCI), Joan Josep Matas (CESAG-UIB), Josep Lluís Berbois (UAB), Giovanni C. Cattini (GEHCI-UB), Antoni Marimon (UIB) i Antoni Vives (CESAG-UIB). El llibre segueix les anteriors obres col·lectives del GEHCI coordinades per Jordi Casassas: Els intel·lectuals i el poder a Catalunya, 1808-1975 (1999), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005), L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i ½ d’actuació cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009).
Carles Santacana, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquest llibre, en què participen: Òscar Costa (GEHCI-UB), Xa-vier Serra, Tomàs Suau (GEHCI), Jaume Comas (GEHCI), Joan Josep Matas (CESAG-UIB), Josep Lluís Berbois (UAB), Giovanni C. Cattini (GEHCI-UB), Antoni Marimon (UIB) i Antoni Vives (CESAG-UIB). El llibre segueix les anteriors obres col·lectives del GEHCI coordinades per Jordi Casassas: Els intel·lectuals i el poder a Catalunya, 1808-1975 (1999), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005), L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i ½ d’actuació cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009).
Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona, dirigeix la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures a la UB i és investigadora associada a la Université Paris 8. S’interessa per la literatura escrita per dones, la crítica i la teoria feministes i la literatura francesa, espanyola i catalana contemporànies, a més de les relacions entre literatura, cinema i pensament. Ha publicat assaigs que s’emmarquen en aquests camps, en anglès, francès, castellà i català. Entre els més recents es troben els llibres: Repensar la comunidad desde la literatura y el género (2012), Nouvelles romancières francophones du Maghreb (2010) i The Portable Cixous (2010). Dirigeix la col·lecció «Mujeres y culturas» d’Icaria Editorial i la revista internacional Expressions maghrébines. Va rebre el premi Icrea Academia 2009.