No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
Autors Hi ha 384 autors
-
Escandell, Natxo
Natxo Escandell Garcia (Carcaixent, 1988) és doctor en història contemporània per la Universitat de València i actualment professor de secundària. La seua tasca investigadora gira entorn del valencianisme polític durant la segona meitat del segle XX i sobre les identitats nacionals contemporànies. Ha realitzat una estada a la London School of Economics amb l’historiador Paul Preston. Sobre les identitats lligades a la nació ha publicat diferents articles (Saó, La Directa, Levante, La Veu del País Valencià) i capítols de llibres especialitzats en la matèria (Afers), a més de participar en congressos tant estatals com internacionals. En 2021 publicà el llibre Cartes a Olivier: I tu què feies per ser antifranquista?, dirigit a adolescents, on tracta la qüestió de la memòria, la cultura i el País Valencià a través de la figura de l’activista Didín Puig.
-
Espino López, Antoni
Antoni Espino López (Còrdova, 1966) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, especia-litzat en història de la guerra. Publicà el 1999 la seva tesi doctoral Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana (1679-1697). Entre els llibres que ha escrit destaquen Guerra y cultura en la Época Moderna. La tratadística militar hispánica de los siglos XVI y XVII (2001), Los gobernadores de Ibiza en el siglo XVII, que va rebre el premi Vuit d’Agost (2005), Guerra, Fisco y Fueros. La defensa de la corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (2007), Atlas Histórico del Colonialismo (2009) i Guerra y defensa en la Mallorca de Carlos II, 1665-1700 (2011). És autor de l’edició crítica de les obres de Bernardino Barroso i Francisco Núñez de Velasco.
-
Fabregat Sans, Carles
Carles Fabregat Sans, nascut a Barcelona, viu a Eivissa des de 1985. Escriptor, pintor, escultor i gestor cultural, ha publicat l’assaig Cent anys de cinema a les Illes (1995), juntament amb d’altres autors, i els llibres de poemes Clos desig (2005), Aniré landa enllà (2013), Escenes etíops (2015), i Suite del Pachá (2015), i el llibre de relats Rara pluja (2015).
-
Favà Compta, Maria
Maria Favà Compta (Barcelona 1949) és periodista especialitzada en la informació de Barcelona. Va treballar al Diari de Barcelona, Tele/eXpres i va ser una de les fundadores de diari AVUI. Va començar a escriure en la revista 4 Cantons del Poblenou i actualment es membre de l’Arxiu Històric d’aquest barri i editora de la revista Icària. Ha escrits diversos llibres sobre Barcelona i una monografia del diari AVUI. El 2022 va publicar La mina de la mort, que és un reportatge històric sobre un accident miner del 1944 al Berguedà.
Va ser corresponsal de la Cadena SER al Marroc (1990-1993), va col·laborar en l’emissora Catalunya Cultura amb un espai sobre Barcelona i va fer un espai de consum dins del programa Bon dia de TV3 (1996-1999). Ha estat en dues ocasions a la Junta del Col·legi de Periodistes i n’ha estat degana. Ara és membre del consell editor de la revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. -
-
Ferrando Francés, Antoni
Antoni Ferrando i Francés
Catedràtic emèrit de la Universitat de València, pertany a l’IIFV, a l’IEC, a l’AVL (2001-2021) i a la RABLB. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos, amb obres com Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), Els certàmens poètics valencians (1983), Història de la llengua catalana (amb M. Nicolás, 2011) i Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2019).
-
-
-
-
-
-
-
Fleck Gatius, Xavier
Xavier Fleck Gatius (1990) es graduà en Història per la Universitat de Barcelona el 2013. El 2021 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi «Alemanya vista des de la política i cultura catalanes entre 1890 i 1914». Fou guanyador del Premi Assaig de l’Ateneu Barcelonès com a millor tesi doctoral en Ciències Socials i Humanitats l’octubre del 2022.
-
Flor, Vicent
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials.
-
Flor, Vicent (coord.)
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials.
