Un país amb futur. Converses amb Víctor G. Labrado

1999. Pròleg de Ramon Lapiedra, 2a ed., 126 pp.

El gener del 2000 Pere Mayor era elegit president del Bloc Nacionalista Valencià. Abans havia estat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, un dels partits dels quals naix el nou BNV. Des de la seua fundació el 1982, la UPV ha representat els valors de l’esquerra nacional valenciana, sense obtenir, però, representació al Parlament valencià —per bé que sí als ajuntaments—, ja que no ha superat mai la barrera electoral del 5%, una llei que molts titllen d’injusta perquè atempta contra la pluralitat política del País Valencià. Només durant el període 1987-1991, i en coalició amb Esquerra Unida, la UPV aconseguia entrar a les Corts Valencianes. Un dels seus dos diputats i portaveu fou Pere Mayor, el qual, després de l’experiència parlamentària, ocupà el càrrec de tinent d’alcalde a Ontinyent (1991-1995). Així doncs, la llarga i dificultosa marxa de la UPV —ara BNV— està inevitablement lligada a la trajectòria vital de Pere Mayor, un llicenciat en història que ja de jove tenia clar que les llibertats del País Valencià només es podrien assolir mitjançant la via política. “Un país amb futur” repassa, en forma d’entrevista, aquest recorregut politicovital, sense ometre cap dels moments determinants per què va passar la UPV (el pacte amb EU, amb Convergència, les relacions amb el PSPV-PSOE, etc.). El llibre, a més, és d’una gran amenitat, ja que revela anècdotes i fets de la política valenciana totalment inèdits: aquells tripijocs i trapelleries que no pot o no vol reflectir la premsa. No debades, “Un país amb futur” ha despertat un gran interès i ha atès la segona edició.