Política noucentista. De Maragall a d'Ors

1999, 158 pp.

El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments culturals cabdals de la història contemporània catalana, sense els quals no es pot entendre la cultura, ni tampoc la política, de la Catalunya del segle XX. Hom sempre ha tendit a magnificar-los i a presentar-los com dos fenòmens separats, una percepció que ja van començar a implantar els mateixos noucentistes com a instrument d’afirmació generacional. El Noucentisme era la “negació” del Modernisme i adquiria la volada de tot un nou “renaixement”. Aquest clixé ha arribat fins als nostres dies de la mà de l’ortodòxia acadèmica, però des de la nostra perspectiva —de cent anys, ja— és indubtable que tots dos moviments formen una estricta continuïtat en un temps i un espai, i tenen, doncs, malgrat les diferències (sobretot l’afany d’intervenció política dels noucentistes) uns elements comuns evidents. A “Política noucentista” Norbert Bilbeny revisa alguns dels tòpics que han prevalgut en les anàlisis sobre el Modernisme i el Noucentisme, i ho fa partint de l’estudi de les dues figures més representatives dels dos moviments: J. Maragall i E. d’Ors. La primera part, l’autor la dedica al Modernisme: el cosmopolitisme, la influència de Nietzsche en Maragall, el radicalisme republicà de Gabriel Alomar, el Modernisme arquitectònic català, etc. En la segona part se centra en el Noucentisme: la política de cultura noucentista, l’arbitrarisme, l’aristocratisme d’E. d’Ors, etc. El llibre es tanca amb un capítol dedicat al nacionalisme funcional de Prat de la Riba.