No hi ha productes
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
Autors Hi ha 378 autors
-
-
Abelló, Teresa & Colomines, Agustí (eds.)
Abelló, Teresa & Colomines, Agustí (eds.)
-
Adorno, Theodor W.
Theodor W. Adorno (1903-1969), filòsof i sociòleg, fou un dels inspiradors i capdavanters de la Teoria Crítica de l’“Escola de Frankfurt”, que va promoure des de l’Institut de Recerca Social lligat a la Universitat Johann W. Goethe de la ciutat de Frankfurt. Autor d’obres fonamentals com Dialèctica de la Il·lustració (amb Max Horkheimer) o Dialèctica negativa, va impulsar un gran projecte de recerca empírica sobre el prejudici i la personalitat autoritària a l’exili americà. Retornat a la República Federal d’Alemanya, la seua aportació intel·lectual, docent i cívica fou fonamental per al canvi de mentalitat que va renovar a fons la vida política i la consciència democràtica a Alemanya i, també, a Europa.
-
-
Albaladejo Blanco, Jordi
Jordi Albaladejo Blanco (Badalona, 1971) És historiador, membre de Cerquem les arrels, centre de recerca històrica d’Alella, i autor de diversos llibres d’història local badalonina i alellenca, com ara Entre els moviments socials i la llar (primer premi d’investigació dels Cent anys d’història de les dones de Badalona), 1925-2000. Història empresarial del Grup Giró, Badalona Modernista, 75 anys d’història del Club Natació Badalona, Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920) i Alella, 1714. Una visió social, política i econòmica a l’entorn de la Guerra de Successió (premi II Beca de Recerca històrica de l’Ajuntament d’Alella). Ha col·laborat en diferents treballs, exposicions i itineraris sobre patrimoni històric badaloní i maresmenc, sobre Francesc Ferrer i Guàrdia i sobre la Guerra Civil. Així mateix, és col·laborador habitual de publicacions comarcals i locals com ara Revista Alella i Papers de Vi.
-
-
-
Almuni Balada, Maria Victòria & Garcia Lleixà, Eva
M. Victòria Almuni Balada (la Sénia, 1962) és doctora en història de l’art, catedràtica d’ensenyament secundari i representant del Campus Extens de la URV a la Sénia. Participa en el món de l’associacionisme cultural de les Terres de l’Ebre i del Sénia. És autora de La catedral de Tortosa als segles del gòtic (2007) i ha coordinat La Sénia i El riu Sénia, activitats humanes i transformacions del paisatge (2007, 2009 i 2012). El 2018 se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a investigadora i divulgadora del patrimoni de les terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.
Eva Garcia Lleixà (la Sénia, 1978) és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i té estudis en art bizantí per la Universitat Central d’Atenes i en arxivística i gestió documental per la Universitat Oberta de Catalunya. És col·laboradora activa del Centre d’Estudis Seniencs i ha coordinat la publicació Lo Senienc. Memòria, natura i llengua (2008-2018). Actualment, treballa com a freelance en l’àmbit de la gestió cultural.
-
Alonso, Vicent
Vicent Alonso (Godella, l’Horta, 1948), poeta, assagista i traductor. Professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València fins al curs 2007-2008, és autor de diversos llibres de poemes (Vel de claredats, Albes d’enlloc, Ritme de clepsidra, Cercles de la mirada, Del clam de Jasó, En l’aspre vent del nou món, Vinces) i d’assaig literari (Les paraules i els dies, Cròniques interessades, A manera de tascó) que recullen articles diversos sobre literatura i sobre l’actualitat cultural. Ha publicat fins ara dos volums del seu dietari: Trajecte circular iSobre una neu invisible. Com a traductor ha publicat versions de Baudelaire (Petits poemes en prosa, Els paradisos artificials, El meu cor al descobert, els dos primers en col·laboració amb Anna Montero), Tristan Tzara (L’home aproximatiu) i, de Michel de Montaigne, els tres volums dels Assaigs i el Diari de viatge.Recentment ha prologat i editat l’Obra narrativa completa d’Ernest Martínez Ferrando (2021) i ha publicat un nou llibre de poemes, Han fugit les merles de març (2021).Ha rebut el premi de poesia Ausiàs March, el d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el de la Crítica Serra d’Or, el Qwerty de Barcelona TV i el Ciutat de Barcelona.
-
-
-
-
Andras, Joseph
Nascut el 1984, Joseph Andras viu a Normandia, a recer dels focus mediàtics i literaris. Els nostres germans ferits, la seua primera novel·la, va provocar un daltabaix literari i polític quan es va publicar a França el 2016, i va merèixer el Premi Goncourt a la Primera Novel·la, que l’autor va rebutjar. El 2021 va ser duta al cinema. Andras també és autor de la crónica Kanaky. Sur les traces d’Alphonse Dianou (2018) i, recentment, dels relats Ainsi nous leur faisons la guerre i Au loin le ciel du Sud (2021) (traducció catalana, 2022).
-
Arañó Vega, Laia
Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) es doctorà en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2021 i es llicencià en Documentació en l’especialització d’Informació i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya al 2008. Actualment, és professora col·laboradora en aquesta universitat en el Màster d’Història del Món Contemporani i membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies (GReDD-CEDID) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa a l’Arxiu Carles Pi i Sunyer-Fundació Carles Pi i Sunyer a Barcelona, centre especialitzat en estudis sobre la guerra civil i la postguerra a Catalunya i en l’exili català de 1939. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades sobre la diàspora republicana de 1939 i els camps de concentració al sud de França.
-
Archilés i Cardona, Ferran
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
