No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
Manuel Ardit Lucas (València, 1941-2013) es doctorà en història a la Universitat de València (1975), on fou professor d'història moderna. Les seues primeres investigacions se centraren en la crisi de l'Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, un tema sobre el qual va publicar diversos articles i alguns llibres com ara Els valencians de les Corts de Cadis (1968) o Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Els seus interessos historiogràfics van ser ben diversos i va tractar temes com ara l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial, la demografia històrica, el comerç de la seda, el bandolerisme, la minoria morisca, la historiografia valenciana i especialment la proposta fusteriana. Va col·laborar en diverses obres de síntesi, com ara Història dels Països Catalans (1980) i Història del País Valencià (1990). L'any 2004, l'editorial Afers publicà un dels seus llibres potser més rellevants: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, una àmplia i detallada microanàlisi on descriu i reflexiona en la llarga durada sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de transició del feudalisme al capitalisme. Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de la revista Afers (1987-2013).
Manuel Ardit Lucas (València, 1941-2013) es doctorà en història a la Universitat de València (1975), on fou professor d'història moderna. Les seues primeres investigacions se centraren en la crisi de l'Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, un tema sobre el qual va publicar diversos articles i alguns llibres com ara Els valencians de les Corts de Cadis (1968) o Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Els seus interessos historiogràfics van ser ben diversos i va tractar temes com ara l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial, la demografia històrica, el comerç de la seda, el bandolerisme, la minoria morisca, la historiografia valenciana i especialment la proposta fusteriana. Va col·laborar en diverses obres de síntesi, com ara Història dels Països Catalans (1980) i Història del País Valencià (1990). L'any 2004, l'editorial Afers publicà un dels seus llibres potser més rellevants: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, una àmplia i detallada microanàlisi on descriu i reflexiona en la llarga durada sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de transició del feudalisme al capitalisme. Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de la revista Afers (1987-2013).
Arnabat, Ramon & Gavaldà, Antoni (eds.)
Josep Ballester és escriptor i catedràtic d’Educació Literària al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Ha publicat, entre altres, els llibres de poesia: Tatuatge (1989), L’holandés errant (1994), La mar (1997), L’odi (2005), A la intempèrie (2017) o Llibre dels somnis (2022). D’assaigs i estudis literaris destaquen Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1992 i 2006), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1995), L’educació literària (1999 i 2007), Les ulleres de Bartleby (2011), Diàspores (2017), Atles d’aigua i de pedra (2019) o Fuster instantani (2022). Se li han atorgat premis com l’Ausiàs March, el Ciutat de Palma, el Vicent Andrés Estellés dels Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Ciutat d’Alzira de novel·la, el Josep Vallverdú d’assaig o el Maria Mercè Marçal.
Barrul Perna, Carles & Espuny Arasa, Elena (coords.)
Barrull Perna, Carles & Mach Buch, Àngels (coords.)