No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Maria Patricio-Mulero (Barcelona, 1983) és llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i doctora en Sociologia i Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i la Université Paris 8. El seu primer objecte d’estudi van ser les ciutats literàries, particularment Barcelona, que va esdevenir el tema de la seva tesi doctoral, la qual relaciona la sociologia, els estudis literaris i les polítiques culturals. Com a doctoranda, va coordinar la candidatura de Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO. Actualment continua estudiant el camp literari i artístic, els espais urbans i la recepció cultural. És professora titular del Departament de Llengües i Cultures de la Université Toulouse Capitole, i membre del laboratori de recerca LLA Creatis de la Université Toulouse Jean Jaurès. És també membre associada dels grups de recerca CECPI de la Universitat de València i LCEIE de la Universitat de Barcelona.
Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961) és doctor en història contemporània de Catalunya. Ha col·laborat en l’elaboració de diverses obres col·lectives, entre les quals destaquen Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1812-1975) (1999), L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009), totes tres dirigidesper Jordi Casassas i Ymbert. Així mateix, és autor de La privatizació de la follia. L’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el segle XIX (2003), La secessió catalana. Els corrents intel·lectuals europeus de la fi de segle (1872-1900) (Afers, 2007), Enric Prat de la Riba. Nacionalisme i formació d’un Estat Català (2007) i La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional (2009), a més d’articles en revistes especialitzades com ara Afers i la Revista de Catalunya. L’any 2006va obtenir el premi «Projecte Prat de la Ribai La Nacionalitat Catalana», i el 2008 el «Premi d’Articles Periodístics Prat de la Riba».
Josep Picó ha publicat llibres, que abasten la recerca social aplicada, la teoria social i l’anàlisi de la cultura. Ha estat Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, director de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI, 1980-1995), investigador en l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París, i des de 1986 és Life Member del Clare Hall College de Cambridge.
Patrici Pojada va ser professor titular de la Universitat de Tolosa i avui dia és catedràtic d’història moderna de la Universitat de Perpinyà. Les seves recerques concerneixen el tema de les fronteres, tant des d’una perspectiva política i geopolítica com des del punt de vista de l’economia, els intercanvis i les xarxes comercials i les mobilitats mercantils. A més, ha investigat les relacions occitanocatalanes. Actualment, les seves investigacions el condueixen cap als actors dels intercanvis terrestres i marítims com ara els traginers, carreters o mariners. Entre d’altres, ha publicat Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies (1998), Une société marchande. Le commerce et ses acteurs dans les Pyrénées modernes (haut Pays de Foix, vers 1550-1700) (2008), Le Voisin et le Migrant. Hommes et circulations dans les Pyrénées modernes (XVIe-XIXe siècle) (2011), com també treballs sobre la llengua i la lingüística occitanes, entre els quals Los vèrbs conjugats (1992) o el Repertòri toponimic de las comunas de Miègjorn-Pirenèus 2009). És membre del consell lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga occitana i de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua occitana.
Arnau Pons (Felanitx, 1965) és poeta, assagista i traductor, tres maneres de ser en la llengua que per ell no en fan sinó una. La traducció comentada del cicle Cristall d’alè, de Celan, li ha valgut el Premio Nacional 2015 a la Mejor Traducción (llibre publicat també per Herder: Lecturas de «Cristal de aliento»). Entre les seves darreres traduccions destaquen Els gossos, d’Hervé Guibert; Thomas l’Obscur, de Maurice Blanchot, i Reixes de llengua, de Paul Celan. Ha acompanyat la darrera edició de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, amb un epíleg sobre la recepció i les significacions de l’obra. El seu pròxim llibre, Amb aquestes mans, li aplega els textos crítics sobre diversos autors catalans. Va ser escollit per fer una semblança de Celan per al volum col·lectiu Makers of Jewish Modernity i ha participat en el Cahier de l’Herne amb motiu del centenari del poeta. Fa classes en línia a 17, Instituto de Estudios Críticos, de Mèxic, i imparteix tallers d’hermenèutica crítica a la llibreria La Central de Barcelona.
Ginés Puente Pérez (Vila-seca 1991)
Doctor «excel·lent Cum Laude» en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi De Soledad Gustavo a Teresa Mañé Miravent: els orígens de l’anarco-feminisme a Espanya (1865-1939). També ha investigat els processos migratoris cap a Llatinoamèrica; l’intent de rehabilitació del port de Salou a inicis del segle XIX; les característiques econòmiques de la línia de ferrocarril que va unir Tarragona amb Martorell i Barcelona el 1865; els processos de secularització a Tarragona o la història dels safaretjos de Cubelles i Vila-seca. És codirector de la col·lecció «Lliurepensaments», que publiquen conjuntament Edicions UB i Publicacions URV, i ha estat professor en diferents graus a la UB, URV i la UOC. Amb aquesta obra va guanyar el I Premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2022.