No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Frederic Barber Castellà (l’Alqueria de la Comtessa, 1971) és doctor en Història Moderna per la Universitat de València. Les seues investigacions, que ha publicat en format d’articles en revistes especialitzades i obres col·lectives, se centren en els comportaments, estratègies i la vida quotidiana de les elits de poder a l’antic Regne de València. El 2022 ha estat premiat amb la beca d’investigació Josep Camarena del Centre d’Estudis Alfons el Vell de Gandia per tal de dur a terme un treball sobre famílies en procés d’ascens social en la Safor durant l’Edat Moderna.
Fullola i Pericot, Josep M. (coord.)
Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua. Els seus dos primers llibres de poemes publicats foren Perillosa riba (1978), amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli, i Platges de temps (1980). Després d’un silenci de vint-i-sis anys, el 2007 va publicar el recull De plata pur. El seu darrer llibre de poemes és Morir com un riu (2017), que va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol 2016. Ha traduït novel·la, poesia i teatre, sempre per encàrrec editorial. La revista Serra d’Or li va concedir, l’any 2000, el Premi de la Crítica per la traducció de Birthday Letters (Cartes d’aniversari) de Ted Hughes.
Alain-G. Gagnon (1954) és professor titular al Departament de Cièn-cies Polítiques de la Universitat del Quebec a Mont-real i titular de la Càtedra de Recerca del Canadà d’Estudis Quebequesos i Canadencs. També és director del Centre de Recerca Interdisciplinària sobre la Diversitat al Quebec i coordinador del Grup de Recerca sobre les Societats Plurinacionals. De les seues publicacions més recents en anglès, cal destacar Canadian Parties in Transition (amb Brian Tanguay), Cana-dian Politics (amb James Bicker-ton) i The Case for Multinational Federalism. En francès, ha publicat fa poc D’un référendum à l’autre: le Québec face à son destin i Diversité et identités au Québec et dans les régions d’Europe (la darrera amb Jacques Palard i Bernard Gagnon). Hi ha versions en llengua catalana d’algunes de les seues publicacions més rellevants. El 2007, va rebre el premi Josep Maria Vilaseca i Marcet atorgat per l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya per l’obra Més enllà de la nació unificadora: al·legat en favor del federalisme multinacional. El 2010 va va rebre el prestigiós Prix Trudeau atorgat per la Fundation Pierre Elliott Trudeau pel seu lideratge científic.
García Calavia, Miguel Ángel (coord.)
Marta García Carrión (Requena, 1979) és doctora en història per la Universitat de València i professora al Departament d’Història Contemporània d’aquesta universitat. És autora de Sin cinematografía no hay nación: drama e identidad nacional en la obra de Florián Rey (2007) i Por un cine patrio. Cultura cinematográfica y nacionalismo español (2013), a més d’articles i contribucions a obres col·lectives. Així mateix, juntameant amb José Carlos Rueda, ha coordinat el volum Identitats nacionals a l’Estat espanyol. El cinema i la televisió de la revista Afers (2013). La seua investigació se centra en el món del cinema des de la perspectiva de les identitats nacionals i regionals, així com també de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme.
García Carrión, Marta $ Rueda Laffond, José Carlos
Vicent Garcia Devís (Foios) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i ha treballat com a periodista en RTVE, RTVV-Canal 9 i À Punt Mèdia. Abans va exercir de redactor en RCE i RNE a Alacant. Ha cobert conflictes internacionals al Sàhara Occidental, a l’antiga Iugoslàvia, durant la primera Guerra del Golf, a Somàlia i al Mato Grosso brasiler, on va entrevistar Pere Casaldàliga, el bisbe defensor dels indis. Del 2002 al 2009 va ser el corresponsal de RTVV a Brussel·les. Ha escrit en revistes com Mètode, El Temps, Saó o Tiempo i és autor d’El Sàhara. La terra promesa.
Pau Pérez Duato (Rafelbunyol) és llicenciat en Història (Universitat de València) i màster en Història Contemporània i Món Actual (Universitat de Barcelona), a més de professor de geografia i història i doctorand en la Universitat de València. És coautor de La postguerra a les comarques valencianes i El camp de concentració de Portaceli (1939-1943). Així mateix, ha publicat Euskal Herria. De la desesperança al camí unilateral cap a la pau i Memòries d’un republicà de Massamagrell: Juan Falcó Vidal. És col·laborador del periòdic Levante-EMV en l’àmbit de la memòria democràtica.
Juan Vicente García Marsilla (València, 1965) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València i professor titular al seu departament d’Història de l’Art. Les seues primeres recerques se centraren en l’economia i la societat valencianes del final de l’Edat Mitjana, especialment temes relacionats amb el consum, l’alimentació, la fiscalitat o el crèdit. Posteriorment, va analitzar l’art medieval des d’una perspectiva històrica, tot preguntant-se com i per què el homes i dones de fa mig mil·lenni produïen i consumien obres que encara avui considerem belles. Comissari de l’exposició «Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (2009)», i director del congrés internacional «Mercats del luxe, mercats de l’art. La Corona d’Aragó i la Mediterrània als segles XIV i XV» (2010). Ha estat professor invitat a diverses univer-sitats europees i va rebre, entre altres, el Premi Extraordinari de Doctorat (1999), el Premi Senyera d’Investigacions Històriques (2000), i el Premi d’Excel·lència Docent Universitària (2010).
Juan Vicente García Marsilla (València, 1965) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València i professor titular al seu departament d’Història de l’Art. Les seues primeres recerques se centraren en l’economia i la societat valencianes del final de l’Edat Mitjana, especialment temes relacionats amb el consum, l’alimentació, la fiscalitat o el crèdit. Posteriorment, va analitzar l’art medieval des d’una perspectiva històrica, tot preguntant-se com i per què el homes i dones de fa mig mil·lenni produïen i consumien obres que encara avui considerem belles. Comissari de l’exposició «Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (2009)», i director del congrés internacional «Mercats del luxe, mercats de l’art. La Corona d’Aragó i la Mediterrània als segles XIV i XV» (2010). Ha estat professor invitat a diverses univer-sitats europees i va rebre, entre altres, el Premi Extraordinari de Doctorat (1999), el Premi Senyera d’Investigacions Històriques (2000), i el Premi d’Excel·lència Docent Universitària (2010).
José Luis García Martínez (València, 1981) és Llicenciat en Història de l’Art i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de València. Ha publicat diversos articles sobre el patrimoni artístic valencià i la pràctica col·leccionista de la noblesa durant l’Antic Règim en revistes especialitzades de les universitats de Sevilla, Granada i el País Basc. Des del 2009 exerceix com a professor de geografia i història en el sistema públic valencià d’ensenyament.