Josep Renau. Història d'un fotomuntador

1997. Pròleg de J. F. Yvars, 388 pp.

Josep Renau (València, 1907-Berlín, 1982) és un dels més importants artistes valencians del segle XX i, sens dubte, el més polèmic per raons polítiques, ja que ell mateix sempre es definí com un «comunista que pintava» més que no com un «pintor comunista». Artista polifacètic, fou cartellista, dissenyador gràfic, teòric de l'art, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i, sobretot, un extraordinari fotomuntador d'abast internacional. Influït primerament per l'art déco, entronca amb l'estètica surrealista i l'avantguarda centreeuropea lligada al fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme gràfic rus. Director General de Belles Arts en el primer govern republicà durant la Guerra Civil, els seus cartells proporcionaren una de les més conegudes imatges gràfiques de l'època. El 1939 s'exilià a Mèxic, on treballà amb el prestigiós muralista David Alfaro Siqueiros i on esdevingué un dissenyador gràfic molt cotitzat, alhora que hi donà forma a la seua obra mestra, la sèrie de fotomuntatges The American Way of Live. El 1958 es trasllada al Berlín comunista, on s'instal·la definitivament. L'any 1976 torna, momentàniament, al País Valencià, on és rebut i considerat per personalitats com Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Sens dubte, la biografia confegida per Albert Forment és indispensable i ara com ara l'estudi més complet; per a entendre la trajectòria vital i artística de Renau, aquest valencià universal que ens va obsequiar amb la seua potència imaginativa.