La secessió catalana. Els corrents culturals europeus a la fi del segle (1872-1900)

2007. Pròleg de Jordi Casassas Ymbert, 238 pp.

Si en parlar d'història cultural espanyola s'ha de deixar de banda, pel seu caràcter autònom, la cultura catalana, cal esbrinar el procés mitjançant el qual s'ha arribat a aquesta situació d'independència. El llibre de Pérez Nespereira estudia i aprofundeix en el fenomen de la secessió catalana des de diversos aspectes, sobretot des del seu component cultural. El llibre pren com a eix d'estudi l'Ateneu Barcelonès, pel seu caràcter de centre de sociabilitat intel·lectual per excel·lència al darrer terç del segle XIX a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Al Principat es va desenvolupar progressivament una trajectòria cultural cada vegada més diferenciada de la de la resta de l'estat, la qual cosa es comprova a partir de l'estudi de la crisi de l'Ateneu, les seves dinàmiques culturals i les revistes culturals de l'època. Les arrels de les diferències es poden trobar tant en factors materials com en la pervivència a Catalunya, a desgrat de l'estat de repressió, de les seues aspiracions nacionals. En aquesta combinació d'elements es troba el miracle de la supervivència de Catalunya com a poble.